Els alcaldes i alcaldesses de Martorell, Vilafranca del Penedès, Mollet del Vallès, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Rubí, Mataró, Sabadell i Terrassa van constituir ahir l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità. La nova entitat neix amb la voluntat de treballar per reforçar la veu del municipalisme en la presa de decisions i oferir una visió pròpia dels municipis de la segona corona dins el desenvolupament tant de la Regió Metropolitana de Barcelona com del conjunt del territori.
La Declaració signada posa les bases del que serà la tasca de la nova associació en aquells àmbits estratègics on cal centrar l’acció pública, especialment els aspectes de caire més territorial i supramunicipal, amb especial atenció a les qüestions amb component mediambiental.
L’Associació constitueix un punt de partida que començarà a treballar amb la voluntat d’anar incrementant progressivament la seva representativitat com a interlocutor dels temes que afecten el conjunt de la Regió Metropolitana.
El nou ens ha de servir per "reforçar la veu i el lideratge" d'un territori que compta amb el 38% de la població de Catalunya i el 10% del seu teixit industrial i que tot i així "ha patit i pateix" un model "excessivament centralista". "Volem deixar de ser el pati del darrere de Barcelona i estar presents on es cuinen les decisions estratègiques que afecten els nostres ciutadans", va resumir l'alcalde de Terrassa.
Tot i això, els batlles van voler deixar clar que l'associació no neix per anar contra ningú i sí per sumar amb la resta de municipis de l'àrea metropolitana. Sobre Barcelona, tots van destacar la seva importància com a capital del país i la necessitat de crear-hi sinèrgies per créixer conjuntament. "Reconeixem la capitalitat de Barcelona, però no volem que s'imposi perquè hi ha centralismes que són perillosos", va reblar l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull.
Entre la llista de mancances i reptes a la segona corona metropolitana, els batlles van destacar l'habitatge, la millora dels barris, la lluita contra el canvi climàtic i, principalment, el transport. Sobre aquesta qüestió, tots ells han reclamat apostar per un model transversal i no radial que millori les connexions, principalment les ferroviàries, per unir tots els municipis. "No pot ser que per anar de Martorell a Terrassa calgui passar per Barcelona i fer un trajecte de més d'una hora", va assenyalar Xavier Fonollosa. És per això que van reclamar poder participar en el nou Pla de Rodalies i en el nou sistema de tarifació del transport públic amb la resta de municipis de l'AMB.
Durant les intervencions, els alcaldes van recordar que la corona metropolitana és un dels motors econòmics de Catalunya i que cal que la Generalitat i l'Estat potenciïn aquest territori per reforçar el seu "múscul productiu" i generar ocupació.
Els alcaldes també van coincidir en assenyalar que els preocupa el compliment del Pla Territorial Metropolità (PTMB) i temen que s'estigui perdent l'oportunitat d'abordar conjuntament una avaluació general d'aquest projecte i poder decidir si fa falta o no revisar-lo.
Per últim, els alcaldes i alcaldesses van reconèixer que els municipis que formen l'associació, de sis comarques i amb diferents colors polítics als consistoris, tenen realitats i necessitats diferents i que caldrà buscar els punts comuns per fer-los avançar conjuntament. En aquest sentit, l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, va reconèixer que inicialment van tenir dubtes sobre si sumar-se o no a la iniciativa per la "por" de no poder defensar la seva singularitat, però que finalment s'hi van avenir per la bona predisposició de totes les parts.
