Foto: Joan Mateu Parra (ACN)
Un estudi elaborat per un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) apunta que el 88% dels usuaris del tren noten un augment dels símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic.
El treball analitza “les conseqüències psicològiques del mal funcionament de Rodalies i regionals” i examina quatre indicadors de malestar emocional: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions.
L’anàlisi subratlla que les persones que agafen el tren amb més freqüència presenten més símptomes que la mitjana de la població. Tot i això, els responsables de l’estudi reconeixen que es tracten de “resultats preliminars” i seguiran recollint dades per fer la mostra “més representativa”.
Foto: Ariadna Escoda (ACN)
L’estudi subratlla que “no fa cap diagnòstic clínic”, encara que els valors obtinguts dels quatre indicadors “són significativament més alts” entre els usuaris habituals del tren. En aquest sentit, detalla que la puntuació mitjana de referència dels símptomes d’ansietat és de 3,56 (una escala de 0 a 20), els passatgers regulars sumen 8,69 i els esporàdics, 7,86.
En el cas de la depressió, la referència mitjana és de 5,32 i el resultat obtingut entre els usuaris està per sobre de 8. Per últim, les somatitzacions (mal de cap o digestions pesades vinculades amb l’estrès), l’indicatiu és 4,26 i les persones que viatgen normalment en tren és de 8,38.
L’equip investigador matisa que “caldrà analitzar altres factors que podrien influir” entre els usuaris del tren. Alhora, assegura que preveu estudiar possibles diferències segons el gènere, la situació familiar i altres variables personals.
Foto: Ariadna Escoda (ACN)
D’altra banda, l’estudi indica que el 80% dels usuaris afirma que el servei va arribar tard més de la meitat de les últimes cinc últimes vegades que va desplaçar-se per la xarxa ferroviària.
Els resultats surten d’un qüestionari i que ha comptat amb 695 respostes de persones d’entre 16 i més de 80 anys, sent una mostra “força diversa pel que fa al gènere, orientació sexual, situació laboral o nivell d’estudis”.
Els responsables, però, consideren que “caldria augmentar la presència d’homes i de persones nascudes fora d’Espanya”. Per això continuen amb el qüestionari actiu en línia. El treball impulsat per la universitat s’ha fet a petició de la plataforma Dignitat a les vies.
