Les AMPAS de cinc centres públics de primària de Vilafranca s'han unit per crear una coordinadora, oberta a la incorporació d'altres agents educatius de la vila, per tractar diversos temes que els afecten. El més imminent, i que volen posar a l'agenda del proper govern que surti de les urnes el 26 de maig, és la lluita contra la segregació escolar, és a dir, la desigual distribució de l'alumnat entre els centres educatius d'un territori.
Segons van alertar "diversos estudis conclouen que la segregació escolar afecta negativament el rendiment global dels alumnes i la cohesió social, alhora que vulnera el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats i té un impacte negatiu a llarg termini sobre l'activitat econòmica".
Les dades estadístiques procedents del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal permeten mesurar la segregació escolar tenint en compte dues variables: la concentració d’alumnat en situació de vulnerabilitat econòmica i la concentració d’alumnat d’origen estranger. A Vilafranca, el percentatge d’alumnes amb beques menjador per centre (que permet inferir la situació de vulnerabilitat econòmica de les famílies) situa a les escoles públiques en un extrem, amb el 38% de mitjana, i en l’altre, a les concertades, amb el 10%. L’altre criteri, el de la població d’origen estranger, estableix 33 % per les escoles públiques més afectades, i un 7 % per les concertades. Amb extrems que van del 6 al 48%. Diversos estudis sobre aquesta matèria conclouen que percentatges de concentració superiors al 30% "comporten problemes greus en la dinàmica dels centres, el fracàs escolar, i el dinamisme i la cohesió social a l’entorn d’aquests centres".
Des de la coordinadora consideren que aquestes dades mostren que "la segregació escolar és de tal magnitud que precisa d'un anàlisi profund i de polítiques innovadores i valentes per revertir la situació actual". Per tot plegat demanen que l'administració local "es prengui el tema de la segregació escolar amb seriositat, enlloc d'amagar-lo i minimitzar-lo, fet que només contribueix a accentuar el problema. I sobretot, que demostri compromís pel compliment de la paraula a que es va obligar el passat 19 de febrer en el Ple municipal en signar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya".
També fan una crida al conjunt de les escoles de Vilafranca, a l'actual govern vilafranquí, al que pugui sortir després de les properes eleccions municipals, al conjunt de partits polítics, sindicats i entitats i associacions de l'àmbit educatiu, a "crear espais de diàleg i cercar consensos per adreçar el tema de la segregació escolar i fer de la Vilafranca de demà una vila més dinàmica, innovadora, forta i cohesionada".
Els membres de la coordinadora asseguren que han nascut "amb la il·lusió de treballar per unes escoles més inclusives, que redueixin el fracàs escolar, que generin oportunitats per a tot l'alumnat i que siguin un motor de la cohesió social". Asseguren que "aquesta ha de ser una lluita compartida pel conjunt d'agents educatius de la vila i treballarem incansablement per teixir aliances el màxim d'àmplies possibles per avançar cap a un Pacte Local contra la segregació escolar amb el màxim de consens possible".
En el manifest que han redactat per presentar-se públicament, la coordinadora reivindica una sèrie de mesures com garantir que en els nous processos de preinscripció escolar a P3, els percentatges de concentració d’alumnat en situació de vulnerabilitat econòmica i d’origen estranger no superin en cap cas el 25% en cap del centres escolars de la vila; que es faci una bona planificació de les ràtios que asseguri que aquest percentatge del 25% tampoc es superi al llarg del curs degut a la matrícula viva, i "esprémer el marc legislatiu sense excuses pressupostàries o competencials per avançar en una redistribució homogènia de l’alumnat per escoles tant publiques com concertades i en afavorir la igualtat d’accés als serveis públics lectius i no lectius per part de l’alumnat menys afavorit.
