Foto: Gemma Sánchez Bonel (ACN)
Catalunya ha registrat el 2024 el seu índex de fecunditat més baix des que hi ha registres, amb 1,08 fills per dona, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra situa el país en els nivells més baixos del món, molt per sota del relleu generacional (2,2 fills per dona, segons el Banc Mundial).
L’Alt Penedès destaca negativament entre les comarques catalanes, amb una caiguda del 12,1% en el nombre de naixements respecte al 2023, una de les baixades més acusades del territori (només darrere de l'Alta Ribagorça (-22,2%), el Ripollès (-20,6%) i la Ribera d’Ebre (-15,8%)).
En concret, l’any passat van néixer 735 nadons a la comarca, una xifra que consolida la tendència a la baixa i reflecteix una realitat demogràfica preocupant per al futur social i econòmic de la zona.
Les dades de natalitat de la darrera dècada a la comarca posen en manifest aquesta decadència continuada en la taxa de naixements a la comarca (a excepció de dos repunts), segons les dades de l'Idescat:
2015- 1.019 naixements
2016 - 1.015 naixements
2017 - 963 naixements
2018 - 897 naixements
2019 - 916 naixements
2020 - 819 naixements
2021 - 917 naixements
2022 - 839 naixements
2023 - 836 naixements
2024 - 735 naixements
2025 - en curs
Tot i que 17 comarques han incrementat lleugerament la seva natalitat, la majoria, inclosa l’Alt Penedès, continuen perdent naixements. Aquesta dinàmica contrasta amb les dades d’altres territoris com l’Urgell o el Berguedà, que han vist créixer els naixements més d’un 15%.
A nivell nacional, el nombre total de naixements ha tornat a baixar, tot i que de manera més moderada: un 0,8% menys que el 2023, amb 53.793 nadons. És la xifra més baixa des de 1952.
També s’ha reduït la taxa general de fecunditat (29,7%) i la taxa bruta de natalitat (6,7%). Les dones estrangeres continuen tenint una fecunditat més alta (1,29 fills per dona) que les espanyoles (1,04), tot i que amb descensos en ambdós grups.
Aquest escenari planteja reptes clars per al futur de comarques com l’Alt Penedès, on la baixada sostinguda de naixements pot impactar en l’equilibri demogràfic i en les polítiques públiques locals a curt i mitjà termini.