L‘Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), en el marc del projecte de recerca i divulgació històricaTots els Noms inicia una recerca sobre el refugis antiaeris de la Guerra Civil al Penedès amb l’objectiu de localitzar-los, documentar-los i cartografiar-los. Aquesta recerca s’inicia mitjançant el conveni de col·laboració entre l’IEP i la Universitat de Barcelona per a la realització de pràctiques d’alumnes universitaris. Els treballs seran duts a terme per la quintinenca Mireia Batet, estudiant dels graus d’Història i d’Arqueologia a la UB i supervisats per l’historiador Ramon Arnabat i l’arqueòleg Xavier Esteve.
Al llarg de la Guerra Civil Española (1936-1939) i, sobretot, a partir de la primavera de 1937 quan es produïren al Penedès els primers bombardejos de l’aviació Legionària italiana i de la Legió Còndor alemanya, es construïren diversos refugis antiaeris per tal de protegir a la població de les bombes franquistes. Els refugis antiaeris formaven part de l’anomenada Defensa Passiva i que, junt, a la Defensa Activa (pràcticament inexistent al Penedès), havien de defensar i protegir els pobles i ciutats de la rereguarda republicana. Bàsicament es construïren tres tipologies de refugis antiaeris al Penedès: els militars, en els quatre aeròdroms del Vesper de la Gloriosa i en algunes viles; els públics, construïts pels ajuntaments amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya; i els privats, tant d’empreses, com de famílies o veïns. Aquesta recerca pretén localitzar-los i documentar-los tots, fins i tot aquells que amb el pas del temps han acabat desapareixent.
L’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida pública a totes les persones i administracions que tinguin informació (localització, documentació, fotografies, dibuixos, records, ....), sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola al Penedès, perquè es posin en contacte amb l’IEP a través del correu electrònic:
La informació obtinguda servirà per crear un catàleg dels refugis antiaeris penedesencs que, penjat al web www.totselsnoms.org, permetrà a les presents i futures generacions conèixer aquest patrimoni de més de 80 anys d’antiguitat, recordar els qui els van construir i s’hi refugiaren de les bombes, i posar-lo en valor.
