Representants del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el regidor de Territori, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca, Josep M. Martí, i el tinent d’alcalde de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Projecció Exterior, Joan Manel Montfort, han visitat aquest migdia els treballs arqueològics que s’estan executant a l’antic call jueu, al pati de Cal Badia, acompanyats dels responsables de la intervenció, l’historiador Pep Bosch i el director de l’Arxiu Històric Comarcal, Josep Maria Masachs, i de la propietat dels terrenys.
Avui acabava la segona fase de les prospeccions realitzades, que van començar al desembre a l’interior de l’illa formada pels carrers de Sant Bernat, Hermenegild Clascar, Marquès d’Alfarràs i plaça Jaume I, i que han deixat al descobert restes del mur d’un dels carrers principals del call jueu, grans carreus, i una porta tapiada que els historiadors no saben a què correspon ni perquè estaria tapada. Les restes permeten datar el call al segle XIII, en època dels reis Jaume I i Pere el Gran. El call es va abandonar al segle XVII i les edificacions foren enderrocades per extreure’n la pedra, que es podria haver utilitzat per a la construcció de la capella dels Dolors, que data de finals del segle XVII, o per reforçar la muralla arran de la Guerra dels Segadors. L’espai va ser abandonat i colgat fins a quedar 2,5 metres sota terra.
Pel que fa a la sinagoga que la documentació històrica indica que estaria en aquesta zona, no s’ha pogut confirmar on es trobaria exactament. Des de l’empresa Triade Serveis Culturals s’apuntava que “és possible que fos un dels edificis que estan darrera de la Capella dels Dolors, però encara no ho podem assegurar exactament”.
Ara es cobriran les troballes per tal de conservar-les i, a finals d'any, quan s'iniciï l'enderroc de l’edifici de Cal Pa i Figues del Vinseum, que inclourà treballs arqueològics, permetrà probablement posar al descobert noves restes de la trama urbana del call jueu. Si es troben més evidències i proves contundents de l'existència d'edificis significatius com la sinagoga, "tidrem l'oportunitat de fer un museu d'història a Vilafranca", segons apuntaven els impulsors de les excavacions.
