L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Vilafranca del Penedès busca voluntaris i voluntàries per incorporar-se a l’equip. El president, Fèlix Tutusaus, i el secretari, Antoni Masó, expliquen que la intenció és rejovenir l’equip i ampliar el nombre d’efectius, atès el gran nombre d’activitats que es realitzen a la vila que requereixen la seva actuació.
Quina és la missió del servei de Protecció Civil de Vilafranca?
L’entitat treballa per protegir la ciutadania, els béns materials i el medi ambient. Les persones voluntàries que en formen part col·laborem en situacions d’emergència, fem tasques de suport en dispositius en tota mena d’esdeveniments i campanyes i treballem conjuntament amb els cossos de seguretat i emergències, en col·laboració amb la Policia Local.
El vostre àmbit d’actuació és exclusivament municipal?
Sí, l’associació depén del municipi amb el qual s’acorda la col·laboració via conveni, però podem col·laborar amb altres municipis, a petició d’una altra autoritat de protecció civil, com l’alcalde o el conseller d’Interior.
Quins beneficis té col·laborar amb Protecció Civil?
Un dels principals és la formació, ja que es reben cursos gratuïts especialitzats a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, situat a Mollès del Vallès. Són cursos de 70 hores, 50 de les quals són en línia, i només cal anar-hi presencialment quatre dissabtes en els quals hi ha una part de primers auxilis i d’extinció d’incendis. A més, els serveis prestats puntuen a moltes borses de treball per oposicions. També s’adquireixen coneixements per actuar en situacions d’emergència, prevenció d’accidents i coordinació d’esdeveniments. A més, un altre aspecte clau són els valors, perquè es produeix un guany humà, com a responsables d’activitats imprescindibles per a la convivència i la seguretat de la ciutadania.
De quants efectius disposeu actualment?
De disset persones en actiu, la majoria jubilades. També en tenim diversos a la reserva, que tenen més de 75 anys. Nosaltres portem 30 anys en actiu. Vam començar com a radioficionats de la Red Nacional de Radio de Emergencia (REMER). Abans no hi havia mòbils i féiem servir les emissores que formen part de la xarxa d’emergències nacional. En cas d’una emergència, si hi ha una caiguda de les comunicacions, per la línia de telefonia o repetidors, fem servir les emissores.
Per què creieu que costa trobar persones voluntàries?
A d’altres municipis de Catalunya sí que hi ha gent jove o a d’altres entitats i ONGs com la Creu Roja o les ADF. Potser a la gent jove els agrada més altres coses o entitats amb més volum d’acció o de vehicles. Nosaltres no en tenim, perquè la nostra feina és ser en una posició estàtica i, si els necessitem, agafem el nostre propi vehicle.
En quins tipus d’actes participeu?
Actuem en actes amb una gran concentració de persones com la Festa Major, Reis, la Mitja Marató, la 10K o el canicross, entre d’altres. Ens posem en un punt del municipi assignat i controlem, per exemple, que la gent no impedeixi el pas de les carrosses de Carnaval o que no passi cap vehicle. Si hi ha cap incidència avisem la Policia Local perquè se’n faci càrrec.
Com us coordineu amb la Policia Local i amb els altres cossos de seguretat i d’emergències?
Quan hi ha un esdeveniment multitudinari, tenim una reunió amb el cap de trànsit de la Policia que ens diu quants efectius necessita i a on. Abans del dia de l’acte es fa un briefing on s’informa dels canvis o novetats i fem el que ens han assignat.
Com s’activa el protocol en cas d’emergència?
L’alcalde o alcaldessa és qui activa l’emergència municipal a través d’un grup de WhatsApp. En rebre-la, activem la gent que tenim a l’associació.
Què ha de fer una persona interessada a col·laborar amb l’associació?
Tenir 18 anys i enviar un correu electrònic a:
Potser aquest és el problema, que la gent no vol treballar sense cobrar.
Segurament. Aquesta és una feina que requereix un compromís d’actuar a favor dels altres i de l’entorn, una convicció i una dedicació sense esperar res a canvi, el que no és gens habitual avui dia.
Olga Aibar Toro
