El ple del Parlament debatrà la setmana vinent la proposició de llei d'adaptació de la Llei de vegueries a la nova comarca del Moianès i la creació de la vegueria del Penedès, presentada conjuntament per JxS, PSC, CSQP i CUP. Tot i que l’anunci oficial de l’ordre del dia del plenari de la setmana que ve no sortirà fins aquest divendres, en el plenari dels propers dimecres 8 i dijous 9 de febrer figurarà a l’ordre del dia. Per als membres de la Plataforma Vegueria Penedès "serà un dia històric per al Penedès, ja que després de més de dotze anys d’esforços l’objectiu serà acomplert".
Segons aquesta proposició, la vegueria del Penedès la integrarien les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat de vuit municipis d'aquesta darrera comarca: Calaf, Calonge de Segarra, Castell-follit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. Pel que fa a la vegueria de la Catalunya Central comprendria les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès i Osona, i els vuit municipis de l’Alta Anoia abans esmentats.
El fet que el debat de la llei de pressupostos s’hagi hagut de diferir ja que alguns grups de l’oposició han portat el text al Consell de Garanties Estatuàries, ha deixat via lliure per a la tramitació d’altres lleis entre les quals aquesta de creació de la Vegueria Penedès. Els darrers tràmits d’aquesta proposició de llei s’han fet en un temps relativament breu, i després del treball de la ponència i la presa o no en consideració de diverses esmenes. Ahir es va presentar el text a la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge que és qui li ha de donar el vistiplau per anar al Ple.
L'anunci coincideix amb la presentació del document preliminar del Pla Territorial del Penedès, que, segons la Generalitat, podria ser definitiu abans de final d'any. Segons explicaven ahir els representants de la plataforma Vegueria Penedès "és un text que planteja un seguit d’escenaris demogràfics i econòmics amb un horitzó temporal del 2031. Es tracta de població, ocupació, atur i habitatge, a partir dels quals estableix uns principis rectors pel que fa al tres sistemes territorials bàsics: espais oberts, assentaments, i infraestructures de mobilitat i transport.
