Una vintena d'alcaldes de la comarca es troben entre els 700 que van assistir dissabte al Palau de la Generalitat per lliurar al president, Quim Torra, la moció de rebuig a la sentència del Suprem als líders independentistes, aprovada als seus consistoris. La moció també demana l'amnistia per als presos i defensa el dret a l'autodeterminació. El text va ser promogut per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que van cridar a participar en aquesta trobada, que va tenir lloc a la galeria gòtica del palau. Els batlles van lluir les vares i van cridar "llibertat" i "independència".
Entre els alcaldes i regidors de la comarca assistents a l'acte es trobaven els d'Avinyonet del Penedès, Font-rubí, Sant Sadurní, Vilafranca, Vilobí, Sant Quintí, Gelida, Torrelles de Foix, Torrelavit, les Cabanyes, Sant Cugat Sesgarrigues, Santa Fe, Subirats, el Pla, Sant Llorenç d'Hortons, Puigdàlber, Olèrdola, i una regidora de l'equip de govern de Sant Martí Sarroca. També l'alcaldessa de Canyelles, diversos consellers, a més de president de Parlament, i representants del món local, com el president de l'ACM, Lluís Soler, o el president de l'AMI, Josep Maria Cervera.
El president de la Generalitat, Quim Torra, els va dir que "l'exercici del dret a l'autodeterminació no té camí de retorn. No podem defallir". Per la seva banda, el vicepresident, Pere Aragonès, els va animar a continuar pressionant "com un sol poble" des del món local: "No deixeu d'empènyer a favor d'aquesta direcció i ajudar a fer inevitable un diàleg per fer inevitable un referèndum reconegut i aconseguir la llibertat dels presos", va afirmar.
El president de l'ACM, Lluís Soler, va cridar "prou" a les sentències que condemnen "l'anhel de llibertat" i, va demanar que "s'aturin els registres i escorcolls a les institucions que només busquen judicialitzar el que no s'ha de judicialitzar". El president de l'AMI, Josep Maria Cervera, es va dirigir als batlles perquè continuïn treballant com ho fan perquè els seus veïns es puguin "expressar lliurement i manifestar sense ser criminalitzats".
