Els edificis, les ubicacions de les casernes de la guàrdia civil a l’Alt Penedès, encara hi son ( Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Quinti de Mediona).

A Sant Sadurní d’Anoia, està bastant malmesa, en un estat quasi ruïnós. El seu propietari, el Ministerio del Interior, vol vendre-la, no fer una cessió. L’ajuntament de la vila vol que el seu cost sigui 0 euros.

Ho he dit vegades i ho continuaré dient les vegades que faci falta. Manteniment i conservació dels carrers, places, rotondes, jardins, mobiliari urbà (bancs, fonts, papereres), és basic, vital per a poder definir que una vila és neta. I a Sant Sadurní d’Anoia, no es don el cas.

Ho he dit de tots els governs municipals que hi ha hagut des de la democràcia. No s’ho prenen en serio. És una assignatura pendent que cal aprovar-la. I per aprovar-la es necessita esforç, dedicació, contundència. El Partit dels Socialistes de Catalunya i el Partit Popular de Sant Sadurní s’han expressat així en molts plens municipals de l’ajuntament.

El 8 de febrer va ser el millor dia que he viscut com diputada. Vaig gaudir de la felicitat, l‘alegria i la dolçor d’un gran moment com va ser aprovar la llei de la Vegueria Penedès. Des de Sant Sadurní i des de l’Alt Penedès hem treballat molts anys, sovint a contracorrent, per defensar aquesta digna reivindicació pel nostre territori. Per a nosaltres era molt important guanyar-nos aquest reconeixement, que és mèrit de tots. La vegueria ens permetrà treballar tot el territori de manera conjunta, pensant i planificant el Penedès en global, per afavorir la cohesió territorial i per aconseguir una administració més propera, eficient i eficaç pels ciutadans.

Cultura, hoquei, poble des de 1877, portava com anagrama, el dècim de loteria de la societat.

Com esta l’Ateneu?. L’equip de govern i la societat han firmat un nou conveni?. Els socis de l’Ateneu han decidit el seu futur?. Son preguntes que em faig jo i segurament bona part del poble de Sant Sadurní. Observo amb resignació que el problema o la “no solució” encara hi es. El més calent esta a l’aigüera.

Pedro Sánchez, tornarà a estar en primera línia de la política. Malgrat els malgrats que li han fet, en Pedro és un polític de veritat, un polític que escolta i parla amb la militància. Espanya necessita polítics d’aquest tarannà.