Situació en la que es troba Espanya i Catalunya, en aquests moments. S’observa, es palpa, es viu aquesta panoràmica. Un mal son per els dos presidents. Moments, etapes, que venen i que hi trobes entrebancs.

Dues entitats emblemàtiques de la vila, que estan esperant resposta de l’ajuntament. Senyors de l’equip de govern PDCAT-ERC, mogui’ns i busquin solucions. Ho tindrà de ser el govern que sorgeixi de les eleccions municipals del Maig/2019. Així i això es desprèn de manifestacions del Sr. Alcalde.

Les companyies elèctriques  i els seus consellers-delegats, guanyen el que guanyen, i els sacrificats consumidors, anem pagant les pujades.
Al igual que els pensionistes, en aquí, també els ciutadans ens hauríem de manifestar front aquest “abús” excessiu.

Ja era hora, que al nostre país, Espanya, les forces d’esquerra sumessin per una causa comuna. Partit Socialista Obrer Espanyol, Podemos, Izquierda Unida. Aquesta és l’esquerra “social”. Ara em faltaria l’esquerra nacional. En aquesta, espero que Esquerra Republicana de Catalunya s’hi sumi, doncs és “esquerra”.

El mes de juliol d’enguany, es va commemorar el 40º aniversari del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fruit de la unió, l’any 1978, del PSC (congrés), PSC (reagrupament) i federació del PSOE. A Sant Sadurní d’Anoia ho vàrem celebrar el 28 de setembre. L’agrupació local del PSC, ho va estendre en el context de la memòria històrica i reconeixement de la companya i companys, que van formar part de les llistes municipals socialistes. En un fulletó repartit entre els assistents a l’acte, es podien llegir el nom d’aquests militants.