Estem davant de un fet de tal gravetat, magnitud, que no ho veiem des de finals de la segona guerra mundial(1945). En llenguatge figuratiu es una guerra “sense sang”, però si morts. Una crisis que ens colpeja molt durament, i de conseqüències imprevisibles per la societat.

I aquesta guerra (crisis) l’hem de combatre i guanyar. Hem de ser tota la humanitat, la que es manifesti i lluiti de una manera pacifica aquest malson que en aquests moments es molt preocupant i malefactor.

En ple confinament m'he assabentat de la mort d' en Josep Ferret Julià, una persona amb la que no hi he tingut un tracte intens, però sí continuat al llarg de molts anys i que sempre m' ha transmes dues sensacions que valoro molt: serenor i seguretat.

M’agrada la política, escolto als polítics, però es moment ara, ara toca com passa a la ciutadania, un “erte” per els polítics. Estem passant moments difícils, complicats pel coronavirus. Estem veient com des de altres sectors, segments de la societat (futbolistes, actors, empresaris, donacions particulars) fan el gest, fan el pas. Per tant els polítics no han de ser menys, i han de fer l’esforç d’aplicar-se un erte.

Sempre he escrit i molt sobre “civisme i educació” per part del veïnat. Ara, l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, fa una crida perquè això es compleixi. Tard, però oportú per el moment que estem travessant.

Concretament fa referencia al servei porta a porta i en els excrements dels gossos. Civisme i educació, clarament, en aquests dos apartats, importants en la societat sadurninenca.

Por dónde empezar…es difícil, ya que cuando empieza ni tú mismo sabes que te pasa, la regla con dolor la tenemos considerada que es “normal”, si tienes cólicos o dolores severos y te quejas por ello ya te consideran una exagerada o que te lo estas inventando, y cuando acudes al médico y le dices lo que te sucede, te encuentras que solo te dan un analgésico y ya está, o vas a la ginecóloga por qué tienes un sangrado abundante y tienes que seguir el protocolo para que te atiendan… todo se va desmoronando, porque te sientes sola e incomprendida.