Vilafranca del Penedès ha tancat amb èxit el seu any com a Ciutat del Bàsquet Català 2025, un reconeixement que ha situat aquest esport al centre de la vida esportiva, social i comunitària del municipi.
L’acte de cloenda es va celebrar ahir al vespre a la Capella de Sant Joan, servint també per inaugurar l’exposició 1923-2023. Cent anys de la Federació Catalana de Basquetbol, amb una xerrada inaugural a càrrec de l’historiador Lluís Puyalto.
Foto: Fèlix Miró
La cloenda, presentada pel periodista esportiu Èric Guijarro, va posar l’accent en el balanç positiu d’un any intens d’activitats, marcat per la implicació del teixit esportiu local i la voluntat d’apropar el bàsquet a tots els barris i franges d’edat.
Un any de bàsquet compartit
Al llarg del 2025, la Capital del Vi ha acollit esdeveniments esportius, socials i culturals vinculats al bàsquet, coordinats per una comissió formada per l’Ajuntament i els clubs Club Esportiu Xamba i Secció Esportiva Casal Vilafranca, que han rebut una placa commemorativa en reconeixement a la seva implicació.
Foto: Fèlix Miró
La regidora d’Esports, Gemma Romeu, ha destacat que “no diem adéu, diem gràcies, amb la satisfacció d’haver construït un projecte compartit i amb impacte real”. Durant l’acte s'hi va projectar un vídeo resum amb iniciatives com el Bàsquetfira, els tornejos 3x3 als barris, la retolació de cistelles urbanes o el nomenament d’ambaixadors.
Vilafranca també ha guanyat força com a seu de competicions i estades tècniques, com el Campus de Seleccions Catalanes cadet o el Campionat de Catalunya 3x3.
L’alcalde, Francisco Romero, ha remarcat que “el gran llegat és haver portat el bàsquet a tots els barris amb una mirada intergeneracional”.
Relleu a Mollerussa
L’acte ha comptat amb la presència del president de la Fundació del Bàsquet Català, Ferran Aril, i de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, municipi que agafa el relleu com a Ciutat del Bàsquet Català 2026. Amb aquesta cloenda, Vilafranca tanca un any que situa l’esport com a eina de cohesió, participació i identitat urbana.
Foto: Fèlix Miró
