Amb motiu de la publicació de la seva primera novel·la de misteri, El caso de la desaparición en el Jardín del Mar, parlem amb Daldo Bonet, un jove autor resident a Sitges. L’obra es va presentar a Madrid, a Barcelona i també a l’Escorxador de Vilafranca.
Com va néixer la idea d'escriure aquesta primera novel·la?
Tot va començar perquè portava anys escrivint guions. La meva representant, amb qui ja havíem intentat vendre un projecte, em va proposar un repte: escriure una novel·la de misteri, un cozy-crime. I vaig acceptar. Com que era la meva primera novel·la, vaig pensar que seria més fàcil limitar la història a un sol espai. I d'aquí va néixer la idea de situar-la en una urbanització.
En qui t’has inspirat?
La meva gran referència és Agatha Christie. Sempre m'ha fascinat com tanca les seves històries en un microcosmos molt controlat. Em va semblar el camí ideal per començar. El detectiu en aquest cas és un porter, una figura gens habitual.
No em veia escrivint sobre un detectiu professional o un policia, perquè no tinc prou coneixements. En canvi, un porter d'urbanització és algú que ho sap tot de tothom, un observador privilegiat. Em semblava perfecte per al joc del misteri.
Com vas construir els personatges i els veïns d'aquesta urbanització?
El primer personatge que vaig crear va ser el detectiu. A partir d'aquí tot va sorgir sol: una urbanització implica famílies, gent amb diners, visitants de vacances...Volia fer com Agatha Christie: utilitzar personatges que poden semblar estereotips, però que expliquen el seu temps. Al final, tot passa el 2017 i els personatges també són una excusa per parlar de la nostra societat.
Et vas assessorar d'alguna manera per escriure misteri?
No. La meva agent només em va proposar l'objectiu i després em va deixar llibertat absoluta. Els meus primers lectors van ser els meus pares. No vaig tenir ningú dirigint el procés fins a arribar a l'editorial, on sí que vam treballar aspectes d'estil i estructura.
Per què vas triar la Costa Brava per al debut?
Hi vaig cada estiu des que sóc petit. El meu millor amic té una casa allà. Conec molt bé aquell ambient, aquest contrast entre la gent benestant que hi estiueja i les persones que hi treballen. Aquesta diferència social em servia molt per explicar un dels grans temes del llibre: la relació entre pares i fills i com el context social pot condicionar-la.
Aquest és el tema principal per tu?
Sí. El misteri hi és i és important, però el centre emocional és la relació entre pares i fills. Crec que com a fills no sabem realment qui són els nostres pares, ni els seus sacrificis. Ens n'adonem tard, o mai. I això és el que volia explorar, més enllà de l'intriga.
Has tingut suport familiar per dedicar-te a escriure?
Molt. He tingut molta sort. Els meus pares sempre m'han animat, i si aquest llibre existeix és, en part, gràcies a ells.Jo havia estudiat Relacions Internacionals, després direcció de cinema... però sempre he tingut la necessitat d'explicar històries, i ells m'han donat el temps i l'espai perquè ho intentés de veritat.
T’agradaria escriure altres gèneres?
Molt. M’atrauen les novel·les psicològiques, més íntimes, on passen poques coses però el món interior del personatge és essencial. També m'interessa molt la ciència-ficció. De fet, he escrit una novel·la que combina aquests dos mons: Cronos, sobre una noia que fa servir una mena d'algoritme per reviure records i afrontar la mort dels seus pares. És ciència-ficció, però sobretot un drama psicològic.Això sí: és difícil de vendre quan encara ets un autor nou.
On es pot comprar la novel·la?
Està molt ben distribuïda: Corte Inglés, Casa del Llibre, Fnac, llibreries petites i també Amazon. L'editorial aposta per un preu accessible, i això ajuda molt. Encara no tinc les xifres de vendes, però tant l'editorial com jo estem contents.
Tens ja un segon llibre en marxa?
Sí. També és de misteri, però més ambiciós: més personatges, més línies temporals i un crim diferent. És una novel·la més adulta i no tan "idíl·lica" com aquesta primera ambientada a la Mediterrània. El situo també en part a Catalunya, però hi ha fragments a Bilbao i Santander, on tinc família. Sempre intento escriure sobre llocs que conec perquè tot resulti més real.
Què esperes d'aquesta primera etapa com a escriptor?
Espero que el llibre arribi a molta gent i que el segon pugui veure la llum. I, sobretot, continuar explicant històries.
Olga Aibar Toro
