Cèsar Herráiz Pujol és alcalde d'Avinyonet del Penedès (Junts x Avinyonet CM) des del 2019, a més de regidor de Territori, Governació i Organització Administrativa. També va ser conseller comarcal i president del Consell d'Alcaldes de l'Alt Penedès del 2019 al 2023.
Empresari i executiu internacional, és fundador i propietari d'empreses dels sectors de la restauració, la importació, la tematització d'espais i la creació de figures 3D animatròniques. A més, és vicepresident mundial de compres d'una multinacional.
Som a l'equador de la legislatura. Quin grau de compliment s’ha assolit del programa electoral?
La legislatura passada vam complir vuit de cada deu compromisos, més d'un 80%, i la idea és mantenir aquest nivel o millorar-lo. No parlo tant de percentatges com de compromís. Quan pots dir davant la gent que has fet el que vas prometre, tens una força enorme.
Jo no entenc que un polític es presenti a unes eleccions, prometi una sèrie de coses i després no les faci i no passi res. Això passa massa sovint. Per a mi, el programa és un contracte amb els veïns: t'han votat per això i tens l'obligació moral d'intentar complir-lo.
Quines són ara mateix les prioritats més immediates?
En tenim diverses: el vial de l'Arboçar, que ha de connectar amb les Roques i requereix expropiacions; l'adequació de l'espai de Ca l’Anita; les obres del monestir i la depuradora de Sant Sebastià dels Gorgs; la urbanització correcta de la plaça de la Creu Avinyò Nou, la renovació de l'entrada principal a Can Mitjans; la remodelació de la plaça Nova de Cantallops, i acabar la pavimentació amb llambordes de les Gunyoles, entre d’altres. Però si n'hi ha un que marca un abans i un després és la zona esportiva de la Grava.
El projecte estrella.
Sense cap dubte. Per a mi és comparable a l'impacte que van tenir els Jocs Olímpics del 92 a Barcelona. Parlem d'una inversió de més de dos milions d'euros. Tindrem camp de futbol amb gespa, vestidors, gimnàs, pàdel, bar, aparcaments, etc. Només quedarà pendent cobrir la piscina, perquè ara mateix no hi ha pressupost.
Quan estarà acabat?
La fase 3, amb vestidors i gimnàs, la tindrem enllestida en unes setmanes. La fase 4, amb accessos i aparcaments, en principi també està previst acabar-la abans de finalitzar la legislatura. Quan estigui tot llest, els veïns ho tindran tot aquí i Avinyonet disposarà d'un dels millors complexos esportius de la comarca.
Tot i això, no sempre és fàcil executar els projectes.
No, perquè l'administració és profundament ineficient. És una màquina perfecta per recaptar impostos, però la més dolenta del món generant valor. La burocràcia és asfixiant. Un municipi petit com el nostre ha de fer exactament els mateixos tràmits que Barcelona, quan la ciutat té moltíssims més recursos. És absolutament desproporcionat.
Parlem d'habitatge, una preocupació generalitzada. Quines perspectives hi ha actualment al municipi?
I tant. Quan vam entrar hi havia un 30% de cases buides; ara només un 2 o 3%. A més, estem impulsant una nova zona amb 37 habitatges adossats a les Planes, pensats perquè la gent jove o noves famílies puguin quedar-se o venir al poble i formar-hi una família. Avinyonet és un municipi tranquil i segur.
I possibilitats laborals?
Tenim un 6,84% d'atur, pràcticament ocupació plena tècnica. També hem impulsat una associació amb el polígon de Sant Cugat Sesgarrigues per unir forces i accedir a més recursos i subvencions, i dona suport a les empreses perquè puguin ser competitives i continuar generant llocs de treball per a la gent.
Com a empresari, com veu el futur econòmic?
Venen temps difícils; crec que hi haurà una altra crisi dura. La gent viu al dia. En vint anys, la inflació ha pujat un 25% i els salaris només un 4%. Així és impossible que un jove pugui comprar un habitatge. El sistema penalitza l'esforç i premia massa sovint la dependència. Aquest és un dels grans errors del país.
D'altra banda, vivim en una societat on s'estan perdent valors com l'esforç, el compromís, la paraula i el sacrifici. Tot ha de ser fàcil i immediat; si no, genera frustració. La societat actual no premia allò excepcional, sinó allò estàndard, i per això en alguns casos -no en tots- la mediocritat prospera mentre el talent o la persona que va per lliure, incomoda. Però la vida, al final, és clara i immutable: el progrés i l'èxit només arriben amb talent, disciplina, esforç i perseverança. Sense aquests atributs, malament.
Amb què es queda, personalment, de ser alcalde?
Amb la visió global del teu municipi. Aprens a prioritzar, a distingir què és un problema real i què no. No ho pots solucionar tot, però sí gestionar-ho amb criteri. I això, quan surt bé, és molt gratificant.
Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
La meva idea és que sí, però també sé que tot té un cicle. Jo no visc de la política, i això em dona una llibertat que molts no tenen. La política és un hobby: el dia que no m'ho passi bé, me n’aniré.
Olga Aibar Toro
