Aquest dissabte, el grup d’Alcohòlics Anònims (A.A) de Santa Margarida i els Monjos va celebrar el seu 26è aniversari amb una reunió informativa oberta a tothom. Dos membres del grup dels Monjos expliquen com funciona A.A, què significa viure 24 hores sense beure i per què l’ajuda mútua pot salvar vides.
Dissabte celebreu 26 anys del grup. Què representa aquesta data?
Per nosaltres és especial. Fa 26 anys que companys del municipi treballen per passar el missatge i ajudar altres persones a viure sense beure. La reunió serà oberta a qualsevol que tingui interès, ja sigui per ell mateix o per un familiar. Quan nosaltres vam arribar, això ens sonava a pel·lícula americana. Ara sabem que és una necessitat real.
Com és el moment en què una persona decideix venir a A.A per primer cop?
Sol arribar-hi desesperada. Quan tens per costum beure i no pots parar, arriba un punt que et preguntes: “Què faig amb la meva vida?”.
Molts venen pensant que controlaran la beguda, però aquí descobreixen que la clau és dir no a la primera copa. Funciona la identificació: escoltes altres persones i hi veus el teu mateix perfil o de molt semblants.
Sempre dieu que l’alcoholisme és una malaltia. Com ho expliqueu a algú que no ho entén?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la reconeix com a malaltia crònica. No et cures mai. Pots deixar de beure, però si tornes a provar una sola gota, tornes al punt de partida. És emocional, no és només l’alcohol: el problema està dins nostre. Per això treballem sempre en períodes de 24 hores: “Avui no beuré”.
Què passa en una reunió? Ens mantenim amb aportacions voluntàries; no acceptem ajuts per preservar la llibertat del grup.
Quan arriba algú nou li oferim cafè i caramels (ajuden amb l’ansietat) i expliquem les normes: respectar els torns, mantenir l’anonimat, i compartir experiències. Llegim els 12 passos i les tradicions, que ens ensenyen a viure sense alcohol i en societat.
Qui forma part del grup? Hi ha un perfil concret?
No. Com diem sempre: l’alcoholisme és el més democràtic que hi ha. No fa distincions d’edat, classe social o identitat. Tenim membres joves i grans, amb històries molt diverses. El que compartim tots és la necessitat de deixar de destruir-nos.
És habitual recaure?
Sí, i per això alertem del “jo ja”: “jo ja no bec”, “jo ja no necessito venir”… Aquest pensament és perillós. Molta gent que marxa acaba tornant pitjor. L’alcohol et porta , com diem sempre, al cementiri, a la presó o al psiquiàtric. Per això les reunions són vitals: et recorden qui ets i d’on vens.
Com és el procés de recuperació?
A poc a poc. Molts de nosaltres vam trigar mesos a acceptar que érem alcohòlics.
Però quan deixes de beure, la vida canvia completament: comences a solucionar els problemes que creies que eren la causa de beure, però que en realitat eren conseqüència de la beguda.
Què els diríeu a les persones que sospiten que tenen un problema?
Que es donin una oportunitat. Si ho proves, sempre pots anar a millor; si no ho proves, mai ho sabràs.
Tenim fulletons amb preguntes que ajuden a identificar si hi ha dependència. Però ningú et diu “ets alcohòlic”; aixòho ha de decidir un mateix.
I a les famílies?
Que s’informin i no encobreixin el problema. Per això, a la reunió també convidem Al-Anon, el grup de familiars, perquè l’alcoholisme afecta tot l’entorn.
Es pot viure sense beure?
Sí, però només per 24 hores cada vegada. Amb els 12 passos i el suport del grup, es pot viure amb dignitat, tranquil·litat i llibertat.
Marc Aguilà Esteve
