Jordi Romeu Carol (Sant Pere de Riudebitlles, 1978) és un bomber de la Generalitat de Catalunya, que ha dedicat els últims anys a la creació literària. Ha publicat mitja dotzena de llibres de ficció, la meitat dels quals premiats en diferents certàmens literaris, i altres d’història i de no ficció. L’últim transhumant és la seva darrera obra.
Condueix el club de lectura Celler de lletres de la biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia.
Com va sorgir la idea de la novel·la?
A casa sempre havíem tingut bèsties: cabres, ovelles, xais, conills, etc. Abans a totes les cases dels pobles tenien animals. L’interès ja hi era. Quan vaig anar a Llívia amb la família a viure vaig entrar en contacte amb pastors. Allà hi ha molta gent del Pirineu que està lligada al Penedès, perquè el camí ramader de Marina creava vincles i arrels al nostre territori.
Per a escriure-la hauràs parlat amb molts pastors.
Sí, amb alguns del Pirineu, però també amb molts del Penedès. El millor d’aquest llibre és que, després de publicat, he anat coneixent gent nova que em dona referències d’altres pastors. És un patrimoni inmaterial. És un ofici que s’ha anat perdent, però que encara existeix. Avui hi ha ramats a molts pobles com Vilafranca, els Monjos, a Sant Sadurní, Torrelavit. Molts tenen carnisseria pròpia i alimenten la carnisseria del seu ramat.
Una economia circular.
Això era normal fa 50 anys. A Sant Pere de Riudebitlles hi havia dues carnisseries i tenien ramat a dins del poble. Després ja va deixar de ser econòmicament rendible. Abns amb el que treien de la llana ja podien viure. Després van venir les fibres sintètiques i això es va acabar. Ara els pastors no saben què fer-ne.
Olga Aibar Toro