Ànima de sal, la darrera novel·la de Jordi Sedó, publicada aquest any per Viena Edicions, és una divertida aventura, vers un viatge interior que farà el protagonista, l’Antoine.

L’acció passarà a l’Europa de la 2a Guerra mundial i al Far del Cap de Carranza a Xile. L’Antoine, amb estrès post traumàtic després d’haver lluitat a la primera guerra mundial, decideix marxar de França, fins que el conflicte acabi.

Mentre passa això a Europa, de manera atzarosa l’Antoine, acabarà fent de faroner, envoltat d’un mar potent com és el Pacífic, i aquí la Solitud, la Boira, la Malaltia, i un gos, “Niebla”, l’ajudaran a recuperar la salut mental, en mig de cabòries i visions que el faran avançar vers la pau i l’equilibri personal.

Cal dir que el Jordi és coratjós en afrontar aquest tema de la salut mental ja que no és massa freqüent en el món literari. També cal destacar que el background de la guerra està al servei de mostrar que la història de la humanitat és estúpidament bel·ligerant, i que a dia d’avui seguim exactament igual. Lamentable.

L’obra ens parla de temes ben coneguts de la història xilena, com el terratrèmol de l’any 1939, o el naufragi del vapor el Cazador, a les costes xilenes, o bé de la teoria no demostrada, del desembarcament de submarins plens de militars nazis i les seves famílies a les costes de Xile,...En fi, molt acurada la feina d’investigació que ha fet el Jordi al voltant del Far, i de la costa xilena, sense oblidar les guerres mundials.

No podem passar per alt la bona tasca que veureu en la creació dels personatges. L’Antoine, que és protagonista, sembla que sigui un antiheroi però la seva evolució ens farà veure una persona diferent al final de la novel·la. És un xic pusil·lànime, cagadubtes, sensible, tendre, com si fos la cara femenina d’un home. Una mica com si l’autor volgués fer-nos arribar un nou paradigma de la masculinitat, que ja estaria bé. La Sophie (saviesa) és l’esposa, que és el pal de paller de la casa, que té cura del fill, i del que faci falta. Sempre sap què cal fer en situacions difícils. Tant ella com el fill Jacques moriran en tràgiques circumstàncies, però el recurs de la retrospecció els farà ben presents en el relat.

L’elenc de personatges secundaris està molt ben treballat, l’amant Carmen, els propietaris Don Guillermo i Doña Margarita, el germà de l’Antoine, el Diego que serà l’encarregat de posar un final impactant a la novel·la, etc. Sembla que siguin la cara bona de la humanitat. Solidaris, senzills, jugant el contrapunt a aquesta misèria de la raça humana, que és la guerra.

No podem tancar els personatges, sense parlar de la força del Far que cobra vida en el món interior d’Antoine, i que esdevé un factor clau de la narració, com ho poden ser petits detalls com ara les plomes que troba al Far per escriure les incidències diàries que després envia a capitania.

L’estil ajudarà a fer amena aquesta novel·la de vint-i-tres capítols i un epíleg, que aniran alternat el present de Xile amb les retrospeccions de la vida a França. Tot plegat farà que el lector difícilment es pugui desdir de continuar llegint la novel·la, quedarà enganxat amb:  A veure què passa?. I això al costat de mots propis de la cultura xilena que donen un aire fresc i divertit al llenguatge que va recorrent el llibre.

Llegiu-la i deixeu-vos seduir per aquesta aire de misteri que té situar l’acció en terres llunyanes, sens dubte que en gaudireu.