L’habitatge és un dret, i és bàsic per poder construir un projecte de vida digna. I la situació actual és un drama. Els preus dels lloguers estan pels núvols, els lloguers han augmentat boi un 40%, l’emancipació del jovent és quasi impossible i les perspectives són funestes. Es porten masses anys sense actuar, sense regular i sense prendre’s amb la seriositat que cal afrontar la urgència de l’emergència habitacional. Fa set mesos que es va anunciar que es faria un topall de preus dels lloguers que impulsava el govern de Pere Aragonès. El govern de l’Estat no hi estava d’acord. Es va impugnar. I ara s’ha hagut d’esperar set mesos per desbloquejar aquesta iniciativa. Una mesura que és útil per la gent. L’acord d’aquesta setmana entre el govern i l’Estat és un grandíssim acord.
Al mes de febrer es publicarà el nou índex de preus de referència i les declaracions de les zones de mercat d’habitatge tens. On Vilafranca hi és.
La mesura del govern Aragonès és positiva i ha d’ajudar a garantir el dret a l’habitatge a la gent del país. Regular el preu dels lloguers ha estat una reivindicació transversal dels moviments socials i de l’àmbit progressista que semblava impossible fa pocs anys. Un èxit sense cap mena de dubte.
I és que governar és això. Trobar respostes i solucions per anar arreglant les problemàtiques socials. Ben cert que una sola mesura no resol el problema de l’habitatge i que cal seguir treballant-hi. Els 10.000 pisos socials en tres anys que ha anunciat el govern Aragonès o doblar les inversió en habitatge que hem acordat en els pressupostos de Vilafranca són mesures que, a partir de la capacitat de cada institució, hi ajuden.
Propostes i respostes per la gent, per posar la nostra societat al dia, per garantir que els projectes de vida de la gent siguin dignes i estables.