Foto: Fèlix Miró
En les darreres eleccions, i amb candidatura única, Angel Grau Adell fou escollit cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per a l'exercici 2024- 2027.
El petit de Cal Florenci és de Vilafranca, té 44 anys d’edat, treballa com a informàtic, està casat amb la Cristina Torrents i té dos fills: Arés i Guillem. Fou criat en un ambient casteller pel pare, pels tres germans (tots socarrels) i per la mare (premi a la Fidelitat Castellera). Ell és el petit. Des del 1988 forma part del col·lectiu. Començà com a cassoleta i enxaneta, continuà a dosos i quints i posteriorment ocupà lloc en folres i manilles.
Involucrat de ple a la colla, ara ostentarà un càrrec que, atès el desenvolupament de la mateixa, és de prou responsabilitat dintre de la idiosincràsia vilafranquina.
Àngel, amb qui entrà com a cap de colla i què ens pot dir dels successius?
Vaig començar amb el Carles Domènech, de qui en tinc un record inesborrable, per com el veia aleshores i pel suport, sobre tot moral, que sempre ens donà.
De la resta fins avui, de tots se n'aprèn. Qualitats diferents, visions molt versemblants però totes amb un objectiu comú, que sempre ha quallat. Per això som on som, crec.
Quins records té dels seus començaments?
Del segon 4d9f, que feia de cassoleta i de la Td8f, que, quan vaig baixar, tothom m'abraçava i no sabia on era; vaig quedar estorat.
Per la seva experiència, veu un abans i un després en el desenvolupament dels castells?
Sens cap dubte; la preparació ara és molt més curosa, tant amb la canalla com amb la resta. Abans, parlo de molt enllà, només s'assajava els dies abans de les grans festes. Jo ja he conegut més dedicació i ara, sense la dedicació actual, no gaudiríem del que hem assolit.
És conscient que entra al ‘saló de prohoms’ vilafranquins, atès l'interès pels castells, moviment declarat bé immaterial de la humanitat i pel progrés de la colla?
Home, no soc gens de creure'm tan important, però saber que tens la responsabilitat i el suport de tanta gent, m'omple molt; hi soc per això.
Parlem dels de Cal Figarot. Després de tants anys a l'elit, què creu que s'ha de mantenir o assegurar per continuar sent els millors, i si més no, ser un referent.
Treball, compromís i fet social, a banda, òbviament, de preparar i fer nous castells.
Cap on pensa que s'ha d'anar?
No caure, ser competitius i tenir el suport de la gent.
Als castells hi ha un sostre?
No tanquem la porta a res.
Sembla que tot sigui l'alçada, i també l'amplada?
Sí, totalment. Es pot fer molta gamma i, fins i tot, castells simultanis, per exemple.
Com ha detectat la 'tropa' en aquests primers assaigs?
Espectacular, molta gent, moltes ganes de tothom i amb un equip al costat impagable.
Algun objectiu a destacar o quelcom a renovar?
Consolidar els castells amb agulla i anar renovant tot plegat, ja que no ens podem quedar aturats.
Any de Concurs. Per Sant Fèlix, un altre cop els millors, però el repte immediat quin serà? Ha de prevaldre la rivalitat?
La rivalitat hi ha de ser; els reptes aniran venint: el Vendrell, Vilanova, Sant Fèlix, Concurs, Tots Sants i altres places de renom en les quals intentarem el millor que tinguem a l'abast, en cada moment.
Consta que la canalla està en bones mans, com ja s'ha demostrat. El fet de la renovació obligada pel creixement, com el teniu enguany?
Estem força contents per la participació, les ganes de la quitxalla i el suport dels familiars. Sense l’equip que ho porta, seria inviable. Podem estar orgullosos.
Tot plegat demostra que hi ha bona salut. En el futur tot evolucionarà; creu que l'exigència comportarà la necessitat de professionalitzar l'activitat?
Bona pregunta. Crec que sí. En certes vessants el que ha de prevaldre serà la seguretat física i mental de la persona. També per la continuïtat i pel manteniment del col·lectiu i el patrimoni.
Per acabar:
Els castells, esport o folklore? Cultura popular.
Un castell? La Torre de nou amb folre.
Una Diada? Sant Fèlix.
Una plaça oberta? La més castellera.
Alguna plaça tancada? Aquelles en les que no ens deixen actuar.
Quina música li agrada? El rock i la música bellugadissa.
Un llibre? Aprendre dels campions, de Pep Marí.
Una cançó? Jamaica Ska.
Una pel·lícula? El Senyor dels Anells.
Quin plat no rebutja mai? L'arròs.
Culé o periquito? Culé.
De quin color veu el cel? Verd.
Moltes gracies Àngel. Finet i pel mig.
Josep Mª Batet