Nascuda al Pla del Penedès, Clara Queraltó és la flamant guanyadora del novè Premi Llibres Anagrama de Novel·la. El seu relat Com el so d’un batec en un micròfon, ha estat la novel·la vencedora, entre els 106 originals que s’han presentat.
Queraltó ja ha vist publicats tres llibres: El que pensen els altres (Proa, 2017), Et diré R. (Empúries, 2021) i Xiular en cas d'emergència (Bindi Books, 2023). Actualment viu a Barcelona, on treballa de professora de llengua i literatura catalana a alumnes des de tercer d’ESO fins a primer de Batxillerat. A part, col·labora publicant articles a El Nacional.cat, participa en la secció ‘No se n’ha parlat prou’ del programa No ho sé, de RAC1, i ha format part de l’equip d’Àngel Llàcer al programa de TV3 El Llop.
De què parla Com el so d’un batec en un micròfon?
La història la protagonitzen la Gabriela i en Quim, els quals coincideixen per casualitat un estiu en un petit poble de l'Empordà. La història s'explica a través de dos monòlegs. Ella narra la història de juny a novembre a través d'un diari i ell explica la historia de novembre a juny. Ella ho explica en ordre cronològic i ell, en ordre invers. És la mateixa història des de dos punts de vista diferents.
És una història d’amor?
Un dels membres del jurat la va catalogar així, però jo no diria que és una història d’amor. En realitat parla del desig que es mou entre una noia de 18 i un home de 39. Volia parlar d'aquesta situació, sovint un patró repetit, d'homes que tenen relacions amb noies molt més joves. La novel·la es dona en el marc de la legalitat i el consentiment, la protagonista ho vol o creu que ho vol, i és motor de la història. Però, per mi, s'estableix una clara relació de poder i privilegi, una desigualtat.
És un tema d’actualitat.
En vaig voler parlar perquè en general m'inquietava el tema. Aquest tipus de relació, fins fa no massa, era força acceptada. Que una noia jove, tingués una relació amb un home més gran, en certa manera la validava i li donava cert poder. Però arran dels feminismes, hem vist que són relacions on es genera una relació de poder. M'amoïnava el límit entre la llibertat i la capacitat de decidir d'algú de 18 anys, sense infantilitzar-la, i a la vegada entendre la naturalesa d'aquestes relacions.
T’has inspirat en alguna relació determinada o en algún lloc concret?
En res, tot és ficció.
Els teus alumnes tenen al voltant de 18 anys, parleu d’aquests temes o t’ha ajudat d’alguna manera a escriure?
Aquest tema justament no l'hem tractat gaire. Però és veritat que m'inspiren molt. Ha estat molt més fàcil escriure el monòleg d'ella perquè m’hi sento més propera i també m’he inspirat en mi com a adolescent. M'ha costat més posar-me en la pell d'ell.
T’esperaves guanyar el premi?
No, ha estat una sorpresa. Quan et presentes sempre hi ha certa esperança, però també depèn de les altres obres presentades.
Què ha valorat el jurat?
Pel que han anat dient, han tingut en compte elements com la incomoditat del tema, l’originalitat de l’estructura, la complexitat del relat i la forma en què s’explica.
Quan es publicarà?
No hi ha una data concreta, però es preveu que surti a finals de març, tot just abans de Sant Jordi.
Sents certa pressió per seguir publicant llibres ara que estàs al punt de mira de molta gent després de guanyar el premi Anagrama?
No, ara mateix tinc moltes ganes que es publiqui la novel·la i veure com la rep la gent. Quan vaig guanyar el premi Mercè Rodoreda amb Què pensen els altres van passar més de tres anys fins que vaig publicar el següent llibre. Si hagués sentit pressió, hauria anat més ràpida. Tenir pressa no és una bona manera de funcionar. A més, no em dedico plenament a escriure i prefereixo anar tranquil·la.
Quant de temps has passat escrivint aquest llibre?
He estat un parell d’anys amb dedicació intermitent. Sempre aprofito els períodes de vacances, sobretot els estius. Escric molt al Pla perquè és on passo els estius. Ara visc a Barcelona, però els meus pares i molts dels meus amics segueixen al Pla i hi vinc sovint.
Tanmateix, la creació comença abans d’escriure amb la troballa del tema, la definició de l’estructura, dels personatges... Cal fer un esquema molt clar perquè a l’hora d’escriure tot flueixi més, tot i que sempre hi ha moments de bloqueig.
Lorena Del Amor