Surts al carrer, vas al mercat, seus a prendre un cafè. Veus a la gent que riu, que es comunica, que empatitza. Endevines o intueixes una necessitat vital de relació, una crida a participar en el gran joc de la vida social, amable, riallera, distesa,... Les persones necessitem sentir-nos part del col.lectiu, creure que la societat funciona, que hi ha futur,...
Seran cabòries meves? Serà l´esperit nadalenc? O serà simplement la capacitat d´adaptació a situacions adverses?
Us imagineu que la política i l´economia també ajudessin a que les coses anessin a millor?
Que els parlaments i les instàncies judicials no fossin a matadegolla intentant desqualificar a l´adversari?
Que la cimera de Dubai COP 28 servís realment per a encarar el futur del planeta amb més optimisme?
Que es pogués condemnar clarament a un país que envaeix un altre provocant èxodes i mil.lers de morts?
Us imagineu que els organismes supranacionals tinguessin autoritat per a posar fre a aquestes barbaritats?
Us imagineu si això de l´esperit nadalenc no consistís únicament en gastar, consumir i passejar per fires i carrers il.luminats fent-nos selfis com babaus?
Us imagineu que l´esperit nadalenc o el que sigui servís realment per a inspirar-nos a imaginar la sortida del túnel del pessimisme i la resignació que ens afecta?
Podem intentar demanar-li tot això a Ses Majestats els Reis Mags, però mai resignar-nos a un horitzó tan gris. Bon Nadal a tots/es!
