Mossèn Valentí Alonso i Roig és el rector de les parròquies de Santa Margarida del Penedès (Santa Margarida i els Monjos) i de la de Sant Pere Apòstol (Castellet i la Gornal) des del setembre del 2014. Igualadí de naixement, va ser ordenat prevere el dia de sant Joan de 1995 a la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú. Va ser vicari de la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú fins l'any 2000, i també, durant un any de la de Sant Antoni Abat. Després va ser traslladat com a rector a la Parròquia de Sant Cosme i Sant Damià, del Prat de Llobregat, fins l'any 2004, quan va canviar a la Parròquia de Sant Cristòfol, de Lliçà de Vall (Vallès Oriental).
Quan Mn. Valentí va finalitzar els estudis de Teologia i abans de ser ordenat capellà, va cursar els estudis de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona durant cinc anys. Allà va tenir com a companys cares conegudes de la petita pantalla com en Manuel Fuentes o l’Helena Garcia Melero.
Un mossèn periodista no és gens habitual, almenys al Penedès.
Sempre he tingut inquietud per comunicar-me. Jo vaig començar en el món del periodisme amb només 14 anys, a Radiocadena Española i, des d'aleshores, he treballat en diversos mitjans, i fins i tot vaig fer de guionista del programa Signes del Temps de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals durant quatre anys.
Quines parròquies porta actualment?
Les de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos, amb els seus nuclis respectius.
Quina acollida va tenir a la comarca?
Al principi hi havia una certa expectació i, especialment, a la parròquia de Santa Margarida, on mossèn Muñoz havia exercit durant 23 anys. Estaven acostumats a ell, però de mica en mica, m'han anat coneixent i jo a ells. La gent del Penedès és molt seva, però un cop et coneixen i aconsegueixes integrar-te, et fan sentir com un més. A més, tenen una gran capacitat de treballar en equip; almenys així ho he notat en la comissió d'obres que tenim als Monjos.
Quines millores s’estan fent a la parròquia de Santa Margarida?
Hem fet petites reformes, però molt necessàries. Per exemple, hem remodelat l’escala i posat una rampa d’accés per a les persones discapacitades. Ara volem acabar la capella que li estem fent a la patrona del poble, Santa Margarida. També volem que la porta d’entrada estigui més estona oberta perquè hi hagi un lloc de pregària permanent; així que properament el Santíssim es podrà veure des de fora.
Què és el primer que va fer quan va arribar?
Vaig convocar el Consell Pastoral per donar-me a conèixer i vaig explicar tot el que volia fer.
Com per exemple?
Fa dos anys vaig demanar al Bisbat de Sant Feliu poder realitzar un centre d’espiritualitat a Castellet i la Gornal i el bisbat m’ho va acceptar. La idea és reformar l’actual rectoria per construir quatre cel·les en les quals les persones que hagin patit un contratemps puguin tenir un espai per a reflexionar i un acompanyament espiritual que les orienti. Jo vaig fer un postgrau en aquest camp i, en tres o cinc dies, les guiaria perquè rebessin l’ajuda de Déu.
Quan podria ser realitat?
Ara estic buscant les persones que em puguin ajudar en aquest projecte, principalment en el finançament necessari per a fer-lo realitat. Per això no sé quan podrem obrir portes. Actualment faig el que s’anomenen recessos trimestrals, un espai de reflexió de tres hores on proposo unes pautes per a reflexionar. També vaig iniciar a l’estiu l’espai de participació ciutadana Pensar per avançar.
En què consisteix?
En una sessió mensual en la qual es debaten diversos temes. La primera es va fer el divendres, 7 d'octubre al Molí del Foix a càrrec de Maria Isabel Elizalde, doctora en pensament espanyol i iberoamericà i filla del Dr. Elizalde. La segona es va fer el dijous 3 de novembre a l’espai Antistiana de la Ràpita. La va oferir Arcadi Oliveres, professor d'economia, escriptor i activista social. La tercera serà el divendres de la setmana vinent, 16 de desembre a les 21h a l’Espurna de la Margaridoia, a Santa Margarida i els Monjos. Serà una sessió diferent, que consistirà en un sopar col·loqui protagonitzat per sor Lucía Caram.
És un canvi puntual, o la intenció és continuar per aquesta línia?
El canvi de format d’aquesta darrera sessió es deu a què no només volem escoltar ponents, sinó també participar i debatre entre tots, i un sopar és un format que permet més relaxació i distensió.
Les sessions es fan fora de l’església. L’objectiu és obrir-les a tothom?
Sí, la nostra intenció és que tothom s’hi senti còmode i, per tant, les realitzem en espais municipals. A més, les fem en diferents nuclis per d’intentar integrar-los al municipi i facilitar l’assistència. De moment, n’estem contents perquè la resposta és bona.
Olga Aibar