Entrevistes

Jaume Roura diu a Vilafranca que té 700 avals i presenta Montserrat com a l’home fort a la comarca

Jaume Roura, precandidat a president de la Federació Catalana de Futbol, es presenta a la reelecció, va estar a Vilafranca per presentar als clubs de les comarques del Penedès i el Garraf el seu programa electoral. La línia propugnada per Jaume Roura es basa en la feina feta i en el suport directe d’Ángel Villar, president de l’Española, i de presidents de clubs importants a Catalunya, com l’Espanyol.
A la nostra ciutat, Jaume Roura va explicar perquè es presenta a la reelecció. “Vam engegar un programa fa quatre anys amb l’objectiu d’acabar-lo en vuit anys. En bona part ja l’hem acabat, malgrat això ens queda, afegir-hi uns objectius nous que l’experiència ens ha fet considerar que era necessari incorporar en benefici del futbol català”.
Per a fer-ho, comptarà amb un vilafranquí que les anteriors eleccions va defensar posicions contràries a le seves. “En aquest moments personalment, estic molt satisfet d’haver recuperat una persona com l’amic Pere Montserrat. Tots saben que va haver-hi una situació incòmoda, fa quatre anys, perquè hi va haver qui es va preocupar d’aconsellar-lo malament, cosa que va provocar un enfrontament entre ell i jo. Hem recuperat un actiu del futbol català”. L’aspirant a la reelecció també va fer saber que “a la comarca hi ha altres persones de les que en aquests moments no podem dir qui són”. Jaume Roura va acabar sentenciant sobre això que “la persona significada és en Pere Montserrat”.
Entrant en matèria, l’expresident de la Federació Catalana va explicar perquè la seva candidatura és millor. “Nosaltres parlem de fets reals. Hem tingut responsabilitat de govern i fem promeses realistes, no fem volar coloms ni fem promeses que poden ser incompletes”.
La preocupació pel futbol base i la Mutualitat van centrar també les seves paraules. “Hem revertit el treball que hem fet, via partits de la selecció i altres, prop d’un milió d’euros per a tot el futbol base, que s’ha beneficiat, tenint en compte que a la quota de la mutualitat han tingut una bonificació de 6 euros ”.
Per millorar en aquest aspecte, va dir que “tenim formalitzats dos contractes d’esponsorització de empreses importants com Damm i Miapuesta per subvencionar el futbol base, i fins i tot l’arbitratge”.
Preguntat sobre la possible politització de la candidatura rival, va ser explícit. “Nosaltres no permetrem que la política entri a la Federació”. En aquest sentit va denunciar que tenia proves que l’altra candidatura si que està polititzada. “Tots sabem qui hi ha darrera el senyor Roche, gent significada, identificada clarament com a socialistes”.
De totes maneres, Jaume Roura té clar que “per part nostra, les eleccions seran netes i transparents i volem que els clubs de Catalunya vagin a votar i ens donin la confiança”. De fet, ja pensa que la té perquè va confessar que “en aquest moments comptem ja amb 700 avals per convertir-nos en candidats”.
Tenint en compte que el total de clubs que hi ha inscrits a la Federació Catalana és d’uns 1.400, Jaume Roura se sent molt a prop de la reelecció.

JMR

Roderic Villalba: “l’educació és un bé públic i un dret universal” 

Dimecres passat, es va presentar públicament a l’Escorxador el Fòrum Social per l’educació a l’Alt Penedès. A l’acte, al qual hi van assistir més de 80 persones, hi van intervenir dos membres del grup promotor del Fòrum a la comarca: la Carmina Mallofré i el Ramon Arnabat, que van explicar què és el Fòrum Social i què es vol fer a la comarca. 
També es va oferir la conferència titulada “Política educativa i igualtat d’oportunitats: prioritats i propostes” a càrrec de Miquel Àngel Essombra, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de l’UAB, que va exposar els resultats de la recerca realitzada per encàrrec de la Fundació Jaume Bofill sobre què cal fer per construir un sistema educatiu de qualitat, basat en la igualtat d’oportunitats. Un document que aglutina 300 propostes per millorar el sistema actual. 
Sobre la política educativa actual i sobre el fòrum social de la comarca hem parlat aquesta setmana amb un dels seus promotors: Roderic Villalba, un vilafranquí de 44 anys, mestre del CEIP Estalella i Graells de Vilafranca i que forma part de la junta del Grup de Mestres de l’Alt Penedès. 
Com va néixer a la comarca al Fòrum Social per a l’Educació? 
A finals del 2004 dotze persones ens vam trobar per tal de crear l’agrupació del Fòrum social per a l’educació a la comarca. A Catalunya, existeixen diferents agrupacions del Fòrum social per tal d’impulsar els debats de les jornades que es faran a finals de mes a Barcelona. La nostra és una de les més recents, però té la voluntat de continuar amb trobades per tal de debatre qüestions referents a l’educació. Per això animem a tothom a apuntar-se al nostre grup. 
La presentació pública del Fòrum va omplir la sala gran de l’Escorxador. 
Sí, n’estem molt satisfets, de la participació i de l’interès que va generar el nostre primer acte públic. També voldríem agrair l’ajut que hem tingut per part de l’Ajuntament de Vilafranca, el Consell Comarcal i la fundació Bofill en la difusió i organització d’aquest acte.
Quins són els objectius del Fòrum? 
El fòrum és una trobada social oberta sobre educació. Els seus objectius són avançar en la construcció d’un model d’educació de qualitat i basat en la igualtat d’oportunitats. Un model que connecti amb les noves realitats existents: la diversitat cultural, la laïcitat, el servei públic i noves estructures. Per això, es vol implicar en aquest procés tots els sectors possibles, pares i mares, el professorat i la joventut, etc. Cal recordar que l’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i a opinar. 
Quins seran els principals temes que es tractaran en les jornades del Fòrum social que se celebraran el 25, 26 i 27 de febrer a la Universitat de Barcelona?
Les jornades, sota el títol “Un altre Món es possible. Una altra educació és necessària”, s’estructuraran en quatre eixos bàsics: “L’educació en temps de globalització” , “Quina educació per a quina societat?”, “L’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu” i “Educar més enllà de l’escola”. També es faran diverses taules rodones a càrrec de representants de diferents sectors socials. S’espera l’assistència de molta gent. Esperem que sigui un èxit.
Com veieu la situació de l’escola actualment?
Els darrers anys s’han produït canvis al govern català i també al central referents a la política educativa, i tothom està a l’espectativa. El Ministeri d’Educació fa mesos que ha penjat a la seva web diferents criteris-base per tal de començar el debat. Per això, volem poder dir la nostra abans que es produeixin canvis que ens afectin. No és que vulguem marcar la política educativa, però sí poder-ne opinar. Hi ha molts fronts oberts i molts documents de debat realitzat pel Departament d’Ensenyament, el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), la Federació de moviments de renovació pedagògica, els sindicats... Caldrà que, a partir de tots aquests punts de vista, arribem a un acord. 
I a la comarca?
La situació de la comarca no difereix de la situació de la resta de Catalunya. Sembla que cadascú treballa pel seu cantó. Per això volem impulsar aquest fòrum aquí, per tal que gent interessada en els temes educatius i de procedència diversa podem dir què en pensem. 
Però deu haver alguns punts coincidents d’interès i preocupació conjunta...
Un dels aspectes que més preocupen és el del finançament. Un dels problemes de les diferents lleis educatives que s’han aprovat al llarg dels anys és que s’han volgut fer canvis sense els mitjans necessaris, cosa que és una contrasentit.
Recentment es van publicar un estudi sobre el nivell escolar dels alumnes a l’Estat. El resultat no era molt favorable. És un símptoma de que alguna cosa ha de canviar? 
Aquest és un document més dels molts que es realitzen habitualment per tal de veure com estem, educativament parlant, en relació a d’altres països. És un recull, una part d’informació, que no tota, però que demostra que al nostre sistema educatiu hi ha aspectes que funcionen i d’altres que no. Cal que coneguem els que no ho fan, i mirar de trobar una solució que permeti una millora de la qualitat i no pensar-hi només un temps abans de les eleccions. 
Els sistemes alternatius d’ensenyament cada cop tenen més tirada arreu del món, però a Catalunya no s’han contemplat per part de la Generalitat. A què creus que es deu? 
Potser que és un sistema bastant nou. Cada país té el seu propi model i costa molt de canviar-lo. Però tard o d’hora hem d’acceptar i adaptar-nos a les transformacions que es produeixen.

Olga Aibar

inici      principal