Entrevistes

Javier Estrada presenta ‘La Partida de TV3’

La setmana passada es va presentar el nou concurs "La Partida de TV3" al mateix plató on s'enregistra el programa, amb l'assistència de Mònica Terribas, directora de TV3, Òscar-Xavier Nogueira i Javier Estrada.
Inspirat en el joc de taula "Party&Co.", propietat de la multinacional catalana de la joguina Diset, "La Partida de TV3" és un ‘projecte nascut dins de la casa, ideat per Òscar Nogueira, cap de Programació de TV3’, va assenyalar Mònica Terribas, ‘i hi estan vinculats tots els serveis de la casa, cosa que hauríem de fer més sovint, perquè ha estat una conjunció d'il·lusió per fer-lo, i, a més, col·laborant amb la indústria catalana, en aquest cas la dels jocs de taula’.
Fruit d'aquesta col·laboració, alhora s'ha llançat al mercat una versió del joc de taula en català. La directora de TV3 va manifestar la seva satisfacció pel nou programa: ‘Ha estat un repte traduir aquest joc que la gent té a casa en un programa de televisió, i creiem que tenim un bon concurs’.
‘És un concurs pur, sense dosis de reality, blanc, que el podem veure al costat dels nostres fills i dels nostres avis’, va explicar Òscar-Xavier Nogueira, que va puntualitzar: ‘no és una adaptació del joc de taula, sinó que hi està inspirat. Sobretot ens interessa la seva filosofia: divertir-se jugant. Una de les característiques que el fa diferent a altres concursos és que és una multiprova i que busca més la participació que no pas el resultat final’. Un resultat final que per als guanyadors vol dir fer realitat un somni. ‘La idea era que fos el mateix concursant qui triés, amb una limitació de 8.000 euros. I hi ha somnis molt emotius, com els d'uns pares que volen portar el seu fill adoptiu a la Xina a conèixer els seus pares biològics’. També hi ha convidats: ‘ volíem que, més que famosos, fossin reconeguts en la seva professió’. Pel que fa al públic, és familiar i participatiu.
I finalment va destacar l'empatia del presentador i l'aire dinàmic que li dóna al concurs, a més de la imatge innovadora: ‘per exemple, cada prova té un color i el plató es vesteix tot d'aquell color cada vegada que toca’.
Javier Estrada, que s'estrena com a presentador de TV3, es mostrava molt satisfet de treballar en un concurs ‘que s’ha inventat aquí. Sempre he treballat en programes que eren una compra de formats de l'estranger, i amb "La partida de TV3" es demostra que a Catalunya podem fer un programa nosaltres començant des de zero. Per a tot l'equip ha estat un repte, i l'Òscar ens ha sabut transmetre la il·lusió’.
Fruit de la col·laboració amb Diset, ja fa tres setmanes que ha sortit a la venda el joc de taula en català. ‘Se n'han fet 7.000 unitats, un bon llançament per a un joc en català’, va dir Joan Ferrer, director general de Diset, que va recordar que: ‘nosaltres ja vàrem fer fa anys la versió de taula d'"El Joc del Segle", de TV3, que aleshores va tenir un èxit impressionant’, però aquesta és la primera vegada ‘que és a l'inrevés’, és a dir, que un joc de taula inspira un programa de televisió.

Javier Estrada debuta a la cadena amb ‘La partida de TV3’
Javier Estrada és una cara nova per a gran part del públic habitual de TV3, però que ja ha demostrat la seva vàlua com a presentador en altres cadenes.
Nascut a Barcelona el 1976 i diplomat en Psicologia i Ciències Empresarials, la seva formació com a actor, músic i presentador la va fer amb Carlos Orengo, Alejandro Abad i Justo Molinero, respectivament.
En l’àmbit musical ha editat tres discos a Espanya i Llatinoamèrica: Una historia normal hecha distinta (2000), Mi alma llora (2005) i A pesar de lo que digan (2008).
Com a actor ha participat en les sèries C.L.A. (amb Mariano Alameda), A mano (amb Estela Giménez), Descarado i Luna Negra (amb Lorena Bernal). En total ha aparegut en més de 300 capítols i en més de 250 en el paper protagonista.
La primera oportunitat com a presentador li va arribar amb Justo Molinero i es va formar en la seva cadena local presentant més de 350 programes en directe. Després, a Antena3TV va presentar “Al pie de la letra” i “Rico al instante”.
Fins ara ha conduït els programes “Doble T” (TT), “Ziga Zaga” (TT), “Doble t estiu” (TT), “Especial fin de año” (TT), “Especiales Can Zam” (TT), “Granjeras” (C13), “Doble t” (TT), especial de Nadal “Al pie de la letra” (A3), “Al pie de la letra”, 1a i 2a temporada (A3), especials Cap d’Any 2007 i 2008 “Al pie de la letra” (A3), “Tu mejor verano” (A3) i “Rico al instante” (A3).

Cesk Freixas: “la cançó de protesta no està morta, però s’ha d’intentar recuperar”

Cesk Freixas, nascut a Sant Pere de Riudebitlles al 1984, és un jove cantautor que juntament amb altres artistes d'arreu del país, forma part de l'actual escena de la cançó en català. Freixas ha editat una maqueta, tres treballs discogràfics i un recull de versions d'altres cantautors internacionals amb la intenció de contribuir a recuperar la cançó d’autor i de protesta als Països Catalans. Actualment està en plena gira de concerts del seu últim disc, De la mà dels qui t'esperen, del qual s’han venut més de 2500 còpies.
Fa més de 6 anys que vas engegar el teu projecte polítcomusical amb la intenció d’enllaçar la sonoritat de la cançó d’autor amb la protesta i també la poesia. Com neix aquest projecte?
Aquesta idea al nostre país existia fa 50 anys i els cantautors del segle XXI el que intentem és recuperar l’essència de la cançó, introduint la poesia en la música i allunyant-nos de la música comercial. Parlem del que ens afecta com a persones i ho fem des d'un punt de vista més personal. Agafem petits detalls de la vida quotidiana i fem cançons cuidant la lírica, però sense pretensions, sinó usant un llenguatge quotidià.
Quan es parla de Cesk Freixas sovint es diu que reivindiques l’escena de cantautors al nostre país i intentes recuperar la música d’autor. Et sents identificat amb aquestes etiquetes?
Sí, sempre m’he reivindicat com un cantautor, entès com a persona que canta les seves pròpies composicions musicals. Després hi ha la càrrega política i social que s’atorga al cantautor des de sempre, ja que observa el seu entorn i automàticament en fa crítiques. Sobretot reivindiquem que la cançó de protesta no està morta, que s’ha d’intentar recuperar.
A través de la teva discografia veiem que el missatge, el rerefons del disc, ha anat evolucionant. Com has arribat al teu tercer treball?
El primer disc era com una carta de presentació, ja que eren les primeres cançons que havia fet, i moltes giraven entorn al tema nacional i el dubte del nostre país. A mesura que anava coneixent gent em vaig anar formant políticament i com a persona i em vaig adonar de la importància que té la formació política i social en l’individu per enfortir el col·lectiu. No és que haguem abandonat el tema social, sinó que hem anat introduint nous elements i noves temàtiques que puguin generar dubtes.
Però paral·lelament al teu treball musical, en què ha evolucionat en Cesk Freixas com a cantant?
Amb el segon disc vam voler acostar la música a una estètica i una sonoritat que es pot entendre com a comercial, una sonoritat més pop. Però sobretot en el que ens hem anat centrant és en polir els detalls i cuidar l’estètica musical. Ara la lletra és molt important, però també ho és la música.
Has fet diversos concerts fora de Catalunya i has cantat en català. Com ha estat l'acollida?
M’he sentit molt còmode, amb molt pocs problemes. He aconseguit trencar un prejudici que tenia, creia que cantar en català fora dels Països Catalans era una utopia, però realment és possible i la rebuda ha estat molt bona. En algun lloc hi ha hagut més debat en el sentit més nacional i cultural, en concret a Madrid i a altres punts de l’Estat. Pel que fa a la llengua i la cultura, a tot arreu on hem anat, fins i tot fora d'Espanya, hi ha una acceptació molt positiva.
En quina part del país et sents més còmode?
Tinc molt bon record i molt bones sensacions sempre que anem al País Basc per la similitud en les lluites i els sentiments compartits. A més la gent es mostra més receptiva a escoltar lletres polititzades.
Amb la polèmica generada per l’Estatut, has pensat usar la teva música per tirar endavant la teva visió independentista?
D’entrada he de dir que vaig votar en contra de l’Estatut. Creia que era un recull de lleis de mínims i no aportava la solució que necessitava el nostre país. Sóc partidari de lluitar per la democràcia plena, per la independència dels pobles i el seu dret a l’autodeterminació. La meva feina com a cantautor és en aquest sentit, la independència buida sense cap rerefons social pot servir per unes coses, però jo sóc partidari que ha d’anar acompanyada d’un procés de transformació, dirigit a un procés de debat sobre cap on hem de dur el nostre país.
Alguns dels teus concerts s’han censurat. Quan reps aquests atacs per part dels sectors conservadors i espanyolistes com et sents?
És complicat; primer t’ho prens amb ràbia i impotència, però després veus la solidaritat de la gent i en el cas d'un concert a Figueres, també del propi ajuntament. Aquell concert es va convertir en un dels més multitudinaris que hem fet mai, la gent s’hi va bolcar, va respondre a la nostra crida per intentar tombar aquell intent de censura.
Al llarg de la teva carrera també has recollit premis, com el de l’Enderrock al millor artista de cançó d’autor per votació popular. Com vas viure aquest reconeixement per part del públic?
Molt bé, mai t’esperes que vingui una cosa així per part del públic, que encara és més agraït. Però el premi per nosaltres és poder fer concerts, recórrer el país i fins i tot sortir a fora. Sens dubte, dedicar-nos a la música ja és un premi.
Aquest any has fet 80 concerts, però en sis anys i mig ja en són uns 700. Com definiries el tipus de vida que portes actualment?
És una vida una mica diferent, sempre estem anant amunt i avall, fent quilòmetres per tot el país i amb uns horaris totalment girats.
T’imaginaves que algun dia arribaries a tenir tant d’èxit, però també tanta feina?
Fa sis o set anys si m’haguessin dit això mai m’ho hagués cregut; l’únic que volia era cantar i fer cançons. Per una banda és molt maco, ja que poder treballar del que realment t’agrada és una cosa molt autèntica; i per l’altra, és una vida diferent; has de saber on tens els peus i prendre’t les coses amb calma i sense precipitar-te.
Com creus que han influït els nous mitjans de relacions socials en la teva carrera musical?
Les xarxes socials sempre ens han funcionat molt bé. En no tenir discogràfiques a darrere, tot el que no hem trobat en empreses d'aquest tipus ho hem trobat a Internet. Aleshores Facebook i MySpace ens han servit per donar a conèixer el nostre treball i també per arribar a llocs que sense Internet seria inimaginable. Amb aquests recursos, s’ha aconseguit democratitzar la informació. Les discogràfiques i les empreses del sector musical controlaven tot el que passava i amb Internet estan patint més que amb la pirateria.
Quins són els teus projectes de cara al futur?
Tenim pensat parar perquè portem un ritme molt alt amb més de cent concerts a l’any, però per abans estem preparant un semitreball discogràfic, un recull de cançons que sortirà al 2011. Més endavant tenim pensat llençar el quart disc, cap al 2012.

Lídia Oñate