|
|
Benicio Del Toro: ‘de petit vaig veure totes
les pel·lícules de Frankenstein, Dràcula, la mòmia...’
Als anys 30 i 40,
Universal Pictures va estrenar una sèrie de pel·lícules de terror
que van crear un nou tipus d'entreteniment cinematogràfic: les
pel·lícules de monstres. En transformar-se en personatges com
Dràcula, Frankenstein o la mòmia, llegendaris actors de la talla de
Bela Lugosi i Boris Karloff, van dur al cel·luloide malsons que
abans només eren a l'abast de la imaginació dels lectors.
Possiblement, la criatura més fascinant va ser la que va encarnar
Lon Chaney Jr. el 1941. Un home solitari, obligat a entregar-se a la
força més bàsica del seu ésser, va provocar calfreds als espectadors
mentre el veien transformar-se en una cosa que no s’assemblava gens
a un ésser humà: un home llop. Amb la lluna plena, donava tota la
brida a una ràbia sorgida del costat més fosc de la seva ment.
Meitat home i meitat dimoni, maleït per a l'eternitat.
Inspirada en el clàssic dels anys quaranta, L'home llop, estrenada
la setmana passada, és la història dels llegendaris orígens d'una
maledicció i de l’home que la pateix. L’oscaritzat Benicio Del Toro
és Lawrence Talbot, un noble que torna a la casa familiar quan
desapareix el seu germà. Després de retrobar-se amb el seu pare
(Anthony Hopkins), del qual s'havia distanciat, Talbot surt a la
recerca del seu germà i descobreix l’horrible destí que l’espera.
Feia temps que l'actor porto-riqueny Benicio Del Toro volia retre un
homenatge al gènere que tant li agradava des de petit. Tot i saber
que una pel·lícula així requeria hores de maquillatge per a
col·locar les pròtesis, no li va importar. ‘Frankenstein, Dràcula,
la mòmia… Quan era petit vaig veure totes les pel·lícules d'aquests
personatges’, diu.
L'actor, protagonista de pel·lícules com Che, el argentino, Sin City,
21 gramos i Traffic, no volia fer un remake fotograma a fotograma,
sinó una versió dirigida a un públic actual. En la seva opinió, la
història ‘aporta coses noves, té girs inesperats, a més d'un toc
modern, sense deixar d'honrar la història original’.
Per al paper de
l'excèntric pare de Lawrence, els productors van escollir Anthony
Hopkins. Benicio Del Toro no estava gens tranquil amb la idea de
treballar amb un dels seus ídols. ‘Al principi, estava tan
impressionat que no vaig gaudir gens’, recorda rient. ‘Però n’hi
havia prou veient-lo per a aprendre. Era molt agradable que un altre
actor em fes suggeriments. És un gran professional; en té prou amb
dues preses per a aconseguir l’escena perfecta’.
Tot i les llargues sessions a la sala de maquillatge, Del Toro
estava entusiasmat. ‘No importava el temps que pogués passar a la
butaca de maquillatge. Tancava els ulls durant cinc minuts, i quan
tornava a obrir-los alguna cosa havia canviat. És fàcil convertir-se
en home llop avui dia amb maquilladors tan professionals’.
Josep Barella
Jaume Brichs: “és molt complicat ser alcalde
d’un poble dividit com Torrelles de Foix”
Jaume Brichs és
l’alcalde de Torrelles de Foix des de primers de novembre de 2009.
Té 65 anys i és empresari del sector de la construcció. També va ser
president del club de futbol Torrellenc durant 35 anys, una etapa
que recorda com una de les més satisfactòries de la seva vida i
encara n’és membre de la junta.
Quan va entrar a l’alcaldia amb què es va trobar?
Jo no havia volgut mai ser alcalde, no entrava en els meus plans. A
més, és molt complicat ser alcalde d’un poble dividit com Torrelles
a causa de la situació econòmica i política. Hi ha gent amb la qual
he conviscut des de petit que, per culpa de la política, ara no ens
mirem ni a la cara i això és molt dur. Tanmateix, quan l’Erasme
Torrents em va dir, per segon cop, que plegava, m’hi vaig veure
obligat per les circumstàncies. El problema més urgent és la
situació econòmica de l’Ajuntament.
Sou un dels Ajuntaments més endeutats.
Sí; quan vam entrar, l’economia de l’Ajuntament era un caos i hem
hagut de pagar moltes factures endarrerides. Per això, s’ha elaborat
un pla de sanejament a mig termini per intentar reconduir la
situació. El primer que hem fet és suprimir despeses. Entre d’altres
mesures, haurem de prescindir de tres llocs de treball a
l’Ajuntament, hem retallat les subvencions a entitats i
reestructurarem la deixalleria. La nostra intenció és que una
persona de la brigada municipal se n’ocupi.
La situació implicarà una pujada dels impostos?
Aquest any hem hagut de pujar-ne alguns com ara l’IBI, la tracció
mecànica i la recollida de la brossa per a poder donar els serveis
més necessaris i fer front a algunes despeses urgents. Aquest és un
tema impopular però és gairebé l’única manera que tenim de finançar-nos.
Quines obres podreu dur a terme enguany?
Només les que estan subvencionades al 100%, com ara l’ampliació del
cementiri o la 1a fase de la construcció del camp de futbol. També
tenim aprovat definitivament el Pla General amb el text refós inclòs.
Des del 2007 no hi havia manera que s’aprovés. Hem tingut diversos
problemes amb l’equip redactor i semblava que hi havia com una “mà
negra” que no volia que s’aprovés.
La urbanització de Can Coral està sent molt complicada.
Sí, aquest és un dels temes més preocupants. Quan vam entrar al
govern, ens vam trobar tota l’obra adjudicada i l’hem haguda de
gestionar, tot i que creiem que va ser una temeritat aprovar una
obra de 13’9ME, quan el pressupost de l’Ajuntament és d’1’6ME.
S’havia d’haver fet per fases.
Ara les obres van a molt bon ritme i ja estan executades en un 80%.
El problema és que la gent no pot pagar.
Hi ha cap solució?
L’Ajuntament no té cap marge de maniobra en aquest tema , ni
disposem de recursos ni podem aplaçar més els terminis. Vam intentar
optar a l’avantprojecte de Llei de la Millora d’Urbanitzacions amb
Dèficits Urbanístics però Can Coral no s’hi va poder acollir perquè
ja estava començada.
Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
Ja ho veurem. Primer vull acabar aquesta legislatura i veure com
estic i què em diuen els veïns i el partit. No vull avançar
aconteixements.
Olga Aibar |