|
|

Kate Beckinsale torna a Underworld
Divendres passat
arribava als cinemes de casa nostra una onada de temibles vampirs i
licàntrops desitjosos d’ensenyar al món qui mana i qui és més
poderós en aquest nou ordre que volen imposar.
Una batalla mil·lenària plena d’acció i caos que amb Under- world:
El Despertar arriba al quart lliurament i porta la saga a un nou
nivell. La llegendària guerrera vampira Sele- ne (Kate Beckinsale)
s'enfrontarà al seu adversari més temut i poderós, al mateix temps
que descobrirà un pertorbador secret que canviarà tot allò pel que
sempre va obstinar-se.
Gairebé han passat quinze anys des que Selene i Michael, el seu
amant, un híbrid humà i licàntrop, poguessin derrotar el Vampir
Major Marcus, a Underworld Evolution.
Mai fins ara, la humanitat s’havia llançat cap a una lluita
aferrissada per eradicar ambdues espècies. Selene, capturada durant
el genocidi, es despertarà captiva en un laboratori d’una poderosa
corporació que vol desenvolupar i fer realitat una vacuna contra el
virus que han portat els vampirs i licàntrops. La poderosa guerrera
Selene deixarà enrere aquesta presó i en aquest nou Under- world,
sabrà que fou criogenitzada, que Michael és mort i que ha donat a
llum la filla d'ambdós, Eve.
Tot i que Beckinsale (26 de juliol de 1973 a Londres) ha admès que
s’ho va haver pensar dues vegades, o més, abans de tornar-se a posar
en la pell de Selene, el paper ‘em va canviar la vida i li tinc
afecte. Home clar! És genial tornar a un paper així, anys després.
No és freqüent tenir una oportunitat com aquesta’.
‘Quan em vaig posar el vestit per primera vegada va ser com tornar a
casa’, assegura Beckinsale. ‘Només el so que fa ja és molt específic.
Al principi em vaig sentir bastant intimidada pel vestuari, però ara
hi confio. De fet en realitat m'ajuda’.
Tornar al personatge i la mitologia que va impulsar la seva carrera
com a estrella de cinema va ser una gran diversió per a l'actriu.
‘Va ser genial poder fer això al costat d'aquells que van crear la
pel·lícula original, però en un nou entorn i nous problemes per a
Selene’, afirma l'actriu. ‘Tots volíem un nou enfocament i crec que
ho assolim’.

Segons Brad Martin, coordinador d’escenes d’acció, Beckinsale no va
necessitar massa entrenament per al paper. ‘Kate té una capacitat de
retenció extraordinària’, elogia. ‘En la primera Underworld vam
entrenar un mes amb ella. Treballàvem tres vegades per setmana i va
entrenar molt durament. Però des de llavors han passat deu anys. Li
vam mostrar tot el que havia de fer a l'estudi i, pot ser, que al
principi estigués una mica rovellada, però després d'un o dos
assajos, va assimilar-ho completament tot. Ella té l'actitud que es
necessita’.
L'actriu reconeix que podia confiar en Martin i el seu equip. ‘Com
que conec molt bé el personatge, i he tingut tant d’entrenament, va
ser com anar amb bicicleta’, explica l'actriu. ‘No sé per què vaig
assumir que no podria fer un munt de coses i després em vaig trobar
que de debò havia pujat per una paret... i va ser molt divertit!’.
El canvi més pertorbador per a Selene en aquest nou lliurament és
descobrir que té una filla. ‘Que de cop i volta t'assabentis que
tens una filla ja crescuda és un gran xoc, especialment quan el pare
de la jove ja no està amb tu’, assegura Beckinsale. ‘Són moltes
coses per assumir. No diria que Selene de cop i volta es torna suau
i maternal, però sí que té un instint de protecció diferent’.
Josep Barella
Fotos: Joe Lederer. Screen Gems, Inc.

Eulàlia Gabarró, del Coro: “Rebre la Creu de
Sant Jordi és un prestigi que ens fa molta il·lusió”
Enguany la Societat
Coral el Penedès, coneguda com el Coro fa 150 anys d’ençà que es va
constituir, en ple centre de Vilafranca, a la plaça de Sant Joan. És
la coral més antiga del Penedès i una de les més antigues de
Catalunya, però a més és de les poques que pot presumir d’haver
estat en actiu de forma ininterrompuda des que es va fundar el 1862.
Amb motiu dels actes de celebració, que es van iniciar el passat
dissabte, hem parlat amb la portaveu i relacions públiques de la
coral, Eulàlia Gabarró, procedent de Masquefa, però integrada al
“Coro” des de fa sis anys.
Enguany celebrareu els actes del 150è aniversari. Què teniu preparat?
Tenim diversos actes. Aquest diumenge, per exemple, cantarem en la
missa televisada a La 2. El 9 de febrer cantarem a la basílica de
Santa Maria per la festivitat de Sant Jacund, tercer patró de
Vilafranca. Ara es vol reconèixer més aquest sant, arran d’uns goigs
en llatí que s’han traduït en català i que nosaltres estrenarem el
proper dijous a les 20h.
Al març també farem una trobada de corals de Vilafranca per cantar
al Casal. En total n'hi ha 13, però algunes han de confirmar
l’assistència. Al setembre farem una trobada d'estendards centenaris
i macroscorals de Cors de Clavé.
A mitjan d’any, s’inaugurarà a la Capella de Sant Pelegrí una
exposició de la història del “Coro”, que ha estat recopilada pel
Vinseum.
Més endavant, el 26 de gener de 2013 acabarem els actes de
celebració amb un concert en el dia del 151è aniversari.
La Societat Coral el Penedès se la coneix també com el Coro. Amb
aquest subnom podem dir que els vilafranquins se l'han feta seva?
Quan va començar només hi havia aquesta coral i no hi havia ni
televisió ni tants esports. Llavors tothom feia molta referència al
"coro" i a la llarga aquest nom s'ha mantingut fins ara.
Com es va poder seguir amb les actuacions en període de guerres?
Aquesta coral va ser formada per homes de famílies benestants de
Vilafranca, és a dir, tenien comerços, negocis,… i pel que fos o per
la seva mitjana-alta edat no van ser cridats per anar al front. En
aquella època la coral estava formada per molts cantaires. Per això,
si faltava algú, tampoc es notava massa.
Des del 1983 a la coral també hi canten dones.
Quantes actuacions acostumeu a fer a l'any?
Tenim 3 actuacions fixes a l'any: a l'abril-maig fem una trobada de
caramelles, després també fem el concert de Sant Francesc per les
Fires, i a finals d'any, el tradicional concert nadalenc. Durant
l'any tenim actuacions imprevisibles, perquè ens van avisant altres
corals o pobles. A vegades la Federació de Cors de Clavé també ens
facilita la possibilitat d'anar a cantar a altres llocs.
Al llarg de l'any podem tenir unes 15 o 20 sortides. A més, a
l'agost fem la Sortida de Lleure de la coral, una excursió de cap de
setmana per gaudir de les vacances de l'estiu.
Quina actuació o sortida us ha agradat més?
Una que vam fer a la Catalunya Nord, ja que ens vam sentir molt ben
acollits. Vam cantar juntament amb tres corals més i va ser un
concert molt bonic.
A part de cantar, també hi ha aquesta vessant més lúdica i didàctica,
suposo.
Sí, perquè et relaciones amb altres corals i sempre aprens. Cada
director té una manera de treballar diferent i el cantaire ho pot
comparar. A més es formen uns vincles molt agradables entre els
cantaires d'altres corals.
La coral actual està formada per 37 persones, però hi ha més dones
que homes. Per què es produeix aquesta diferència, no només aquí,
sinó en altres llocs?
Als homes els costa més de decidir-se a l'hora de sortir. Els
assajos els fem el dimarts de 21.30h a 23.30h i potser per això
també els fa més mandra.
Tenim tres o quatre matrimonis que vénen junts, que va molt bé, però
fem una crida a tots els homes perquè vinguin a cantar, ja que cada
vegada en tenim menys.
Costa aconseguir un bon relleu generacional?
El relleu total gairebé no hi és mai, perquè hi ha molt de moviment.
Normalment entra i surt gent de la coral, però la meitat del cor es
manté com a base.
Quines edats comprenen els membres de la coral?
L'edat mitjana es troba entre 50 i 65 anys, però hi ha persones que
fa més de 25 anys que canten.
La veu canvia molt amb els anys?
Sí, i tant. Jo, per exemple, abans tenia la veu més clara. Fem
exercicis de vocalització, de veu, d’afinació, respiració del
diafragma. Ara hi ha moltes tècniques d'escalfament. Això ens va
molt bé, perquè a les 21.30h portem molt de cansament i ens costa
posar-nos a cantar bé.
Quina és la millora hora per cantar?
El matí, perquè la veu està fresca i el cos, descansat.
Quins requisits es necessiten per formar part de la coral?
Demanem que hi hagi continuïtat, voluntat i ganes de treballar i
aprendre. I si saben llegir partitures i nocions de música, millor.
En cas que el candidat no superi la prova inicial de cant, oferim
classes prèvies perquè pugui entrar.
L’any passat, es va proposar que la Societat Coral rebés la Creu
d’Honor de Sant Jordi. Com vau rebre la notícia?
Per a nosaltres és un prestigi molt important i ens fa molta
il·lusió. És un reconeixement que no tothom pot aconseguir, ja que
només el tenen les grans entitats que porten un currículum molt
extens.
Quan és previst que us l’entreguin?
En principi al 2013. L'Ajuntament de Vilafranca, el Consell
Comarcal, la Generalitat i el Departament de Cultura de la
Generalitat ens ho han aprovat i ara només hem de fer els últims
passos per anar-ho gestionant.
Lídia Oñate
|