|
Editorial
Entrevistes
Política
Gastronomia
Necrològiques
Societat
Cinemes
Farmàcies
guàrdia
Interès
General
Economia
Castells
Esports
Jocs
Links
|
EL dia de Sant Valentí és la festa per antonomàsia
dels enamorats, i tal vegada per això, el golejador del Real Madrid i de
la selecció del Brasil, Ronaldo Luiz Nazario de Lima, va triar aquesta
data per a celebrar el seu casament amb la model Daniella Cicarelli.
Com que, coses de les burocràcies, a cap dels dos
els han arribat encara els papers que declarin efectiu el seu divorci de
llurs anteriors parelles, celebrar les noces de forma legal era
impossible; però mantenir la festa i convertir-la en una mena de prometença
davant de convidats sí que ha estat possible.
Al castell de Chantilly, a prop de París, i segon
museu francès, van acostar-se dilluns passat 250 convidats, entre el més
selecte i granat de la societat futbolística madrilenya, espanyola i
brasilera.
Ronaldo i Daniella encara no són marit i muller, i
hauran d’esperar a que s’acabi la temporada per a ser-ho (si és que
els papers arriben a temps, que sembla que sí) i, se suposa que llavors
en muntaran una altra encara de més sonada.
Guanya el Madrid partit darrera partit, i ja en du
set de seguits. El president del club, cofoi com ningú amb la seva
plantilla, ha estat el primer en agafar el xárter privat que el jugador
ha posat a disposició de tots els seus convidats, i amb ell hi han anat
el president de l’Atlético, Enrique Manzano, i el vice del Barça
Sandro Rosell.
Obviament, les despeses del casament, xifrades en
700.000 euros, no han estat un obstacle per a un futbolista que cobra per
jugar a futbol i anunciar productes, quantitats que fan ridícula aquesta.
La trista, o justa, realitat és que per culpa de no
tenir els papers Ronaldo i la seva promesa Daniella no han pogut fer el
seu enllaç de manera oficial. Semblava que això de no tenir papers era
només un problema per a immigrants sense recursos econòmics, però la
famosa parella, carregada de diners, de fama, poder i influències, tampoc
té els papers que voldria tenir. De vegades, la vida en certes circumstàncies
iguala, sorprenentment, les persones. Què hi farem...
|