Penélope Cruz: L’actriu espanyola interpreta Angélica, la contrincant femenina de Johnny Depp a Piratas del Caribe en mareas misterosas

Penélope Cruz ha demostrat ser una de les actrius més versàtils de l'actualitat gràcies a la seva interpretació d'una àmplia varietat de personatges i per convertir-se en la primera actriu espanyola a estar nominada i rebre un premi Oscar, i haver protagonitzat pel·lícula amb les grans superestrelles de Hollywood: Blow, juntament amb Johnny Depp; La mandolina del Capitán Corelli, al costat de Nicolas Cage; Vanilla Sky amb Tom Cruise, Sahara amb Matthew McConaughey; Nine, amb Daniel Day Lewis i Nicole Kidman; i els premiats films de Pedro Almodóvar Volver i Los abrazos rotos.
A Piratas del Caribe en mareas misteriosas, Pe interpreta Angélica, la primera dona pirata de la saga.
T'havien agradat les tres pel·lícules anteriors?
Sí, per descomptat que havia vist les tres pel·lícules anteriors i em van encantar. Recordo haver rigut molt amb elles. Sens dubte, em va fascinar el personatge que Johnny va crear. Recordo que, quan vaig veure la primera pel·lícula, vaig pensar: ‘Guau! Jack és tan valent i brillant’. Em vaig sentir molt feliç quan Rob [el director] em va oferir la possibilitat de fer aquest quart lliurament. Estàvem a Londres, finalitzant el rodatge de Nine i em va preguntar: ‘T'agradaria ser part de Piratas del Caribe 4 amb Johnny i amb mi?’. Òbviament, li vaig respondre que sí. Mai havia fet una pel·lícula com aquesta i, a més, tornar a treballar amb ell em feia molt feliç. Johnny i jo no havíem treballat junts durant més de deu anys.
Què va ser el que més et va agradar de reunir-te novament amb Johnny Depp i de treballar amb ell en aquesta pel·lícula?
Quan vam treballar junts a Blow ens vam entendre molt bé. Ens vam fer amics. Després, vam estar un bon temps sense veure'ns, però ara, que hem tornat a passar molt de temps junts després de tots aquests anys, ens sentim més i més amics cada dia. Quan el vaig conèixer, una de les coses que més em va sorprendre d'ell va ser la seva humilitat. És molt amable amb tothom i molt dolç; a més té una ment brillant, és llest, realment intel·ligent i molt divertit. És una de les persones més divertides que he conegut a la vida i, a més, té un gran cor. Quan treballes amb algú així, tot és realment especial. És un ésser humà molt particular.
Què vas pensar quan vas veure el vaixell per primera vegada?
Va ser increïble rodar en aquest vaixell enorme. Era molt bonic. Moltes vegades havíem de rodar de nit i fins la sortida del sol. Va ser màgic treballar allí. A més, vam tenir la sort de poder treballar en moltes localitzacions paradisíaques com Hawaii o la petita illa de Palominito, a Puerto Rico, que és preciosa… També vam rodar a Londres i Los Angeles. Gràcies a la pel·lícula vam visitar llocs meravellosos.

Treballar en aquesta pel·lícula va ser com submergir-se en una aventura total?
Certament, un dels privilegis del nostre treball és que tenim la possibilitat de viatjar molt i de descobrir llocs nous. Tots els llocs que vàrem visitar a Hawaii eren majestuosos. De vegades arribes a llocs que mai veuries si no treballessis en una pel·lícula, ja que o és molt difícil accedir-hi, o només pots fer-ho amb un permís especial, com per exemple en tots els edificis en els quals vam filmar a Anglaterra. També vam aprendre a fer coses molt especials, com lluitar amb espasa.
Com va ser aquest entrenament?
Em vaig entrenar durant dos mesos abans de començar el rodatge. Així que, arribat el moment, sabia molt bé totes les meves coreografies. Vaig entrenar amb tots els especialistes i amb el meu doble de risc… Ella és increïble. Jo no podia fer res que fos perillós així que vaig estar molt protegida per tothom.
Què penses en general de la pel·lícula? Què la fa tan especial?
Bé, crec que pel·lícules així no es fan cada dia i cada vegada hi haurà menys films així, perquè són produccions enormes que demanden un gran treball i pressupost. Com a actor o actriu és realment un privilegi participar en un projecte així. En primer lloc, perquè et permet veure des de dins com es fa una pel·lícula d'aquest calibre. Jo adoro treballar a Europa i, normalment, quan treballo a Estats Units, intento fer-ho en projectes més petits i amb menys acció, perquè hi trobo els millors personatges. Però he de reconèixer que en aquesta pel·lícula vaig trobar ambdues coses. Tinc un personatge realment interessant en una pel·lícula que és molt gran i que em va donar l'oportunitat d'entendre com estan fets aquests films. A mi m'encanta el món dels pirates; és molt atractiu i interessant. Així que, per moltes raons, va ser genial. Em sento molt afortunada d'haver estat part d'aquesta pel·lícula.

Josep Barella
Fotos: Disney Pictures

Torna el pirata Johnny Depp

Johnny Depp ha tornat al seu ja llegendari paper del capità Jack Sparrow en una aventura plena d'acció sobre la veritat, la traïció, la joventut i la desaparició.
Quan Jack es creua amb Angélica (Penélope Cruz), una enigmàtica dona del seu passat, no està molt segur de si es tracta d'amor o si ella és una estafadora sense escrúpols que l’està utilitzant per trobar la llegendària Font de la Joventut. Quan l’obliga a abordar "La venjança de la reina Ana", el vaixell del terrible pirata Barbanegra (Ian McShane), Jack es trobarà en una inesperada aventura en la qual no sabrà qui témer més: si Barbanegra o Angélica, amb qui comparteix un misteriós passat.
A banda dels tres actors principals, el repartiment de Piratas del Caribe en mareas misteriosas està compost pels veterans de la saga; Geoffrey Rush en el paper del venjatiu capità Héctor Barbossa, i Kevin R. McNally encarnant Joshamee Gibbs, un antic camarada del capità Jack, a més de Sam Claflin que dóna vida a un fidel missioner, mentre que Astrid Berges-Frisbey es transforma en una misteriosa sirena.
El capità Jack Sparrow (Johnny Depp) és un llegendari pirata, el més engalipador i irreverent del Carib. Un capità de moral i sobrietat dubtosa, un mestre de l’autopromoció que sempre busca el seu propi interès i manté una lluita constant amb els seus sentiments més nobles. El primer amor de Jack Sparrow és el mar, el segon és el seu adorat vaixell, La Perla Negra que, malgrat que el perd, el recupera i el torna a perdre. En les seves aventures anteriors, ha lluitat contra el malvat capità Héctor Barbossa, l'aterrador Davy Jones i el diabòlic Lord Cutler Beckett. Ara, el capità Jack ha d'enfrontar-se al cèlebre Capità Barbanegra i el que podria ser encara més aterrador, a l’atractiva Angélica (Penélope Cruz), una dona amb un passat tan complicat com el seu propi.
Amb tres aparicions com a capità Sparrow a les espatlles, i enamorat bojament del seu personatge, , Johnny Depp no tenia dubtes que arribaria aquesta quarta: ‘tot just acabada la tercera, la idea de poder fer una quarta pel·lícula de la sèrie, era una cosa que no parava de ressonar dins el meu cap. I jo em deia constantment a mí mateix: sí, sí, sí’.
‘Quan acabo d'interpretar el Capità Jack hi ha una espècie de descompressió per sortir d'aquest paper, perquè realment m'agrada ficar-me en la seva pell. Em sento molt còmode interpretant-lo perquè tinc llicència per ser completament irreverent, subversiu; absolutament abstracte en totes les situacions. Conec tan bé aquest personatge, que em surt naturalment, sense haver d’interpretar-lo’.
 

Un dels personatges que repeteix també a la sèrie és Barbossa, interpretat per Geoffrey Rush. Per Johnny Depp, ‘encara que Barbossa i jo estem del mateix costat, sempre som, d'alguna manera, una mica rivals. Són com dues parelles de mestresses de casa ja ancianes, discutint en algun club de bridge i posant en evidència els més petits i insignificants detalls de cadascuna. Així és com Geoffrey i jo encarem els personatges des del primer dia i ell és, definitivament, un oponent molt valuós’.
El que tampoc no canvia, respecte a les anteriors pel·lícules, és el look del personatge principal. ‘El capità Jack Sparrow es va trobar a si mateix ja fa molt de temps i no necessitava forçar massa, ara, l'icònic look del personatge. Bé, una mica sí. Les seves rastes han crescut una mica; algunes s'han tornat cabells blancs i unes altres s'han aclarit per l'implacable sol del Carib. I també, en algun moment ha adquirit una misteriosa cicatriu vermella a la seva galta esquerra i una dent d'or amb una incrustació d'una perla negra. Però el look fonamental del Capità Jack segueix essencialment intacte’.
Josep Barella
Fotos: Walt Disney Pictures

Natalie Portman torna al cinema amb Thor

L’oscaritzada actriu de Cisne Negro torna a les pantalles de cinema donant vida a Jane Foster, una investigadora a qui li canviarà la vida quan es creua amb Thor, un poderós guerrer enviat a la Terra des del regne místic d’Asgard

Dirigida per Kenneth Branagh i interpretada per Natalie Portman, Chris Hemsworth, Tom Hiddleston, Stellan Skarsgård, Rene Russo i Anthony Hopkins, Thor està basada en un còmic de Marvel creat el 1962 per Stan Lee i Jack Kirby.
En aquesta èpica aventura, el guerrer Thor, provinent del regne d’Asgard, és enviat a la Terra, com a càstig pels seus actes imprudents en el regne on viu. La seva arribada al nostre planeta es produeix al desert de Nou Mèxic, on aterrarà just en el camí de Jane Foster (Natalie Portman), una investigadora que està efectuant un treball de camp sobre uns fenòmens inexplicables al cel nocturn. Junts hauran de fer front al guerrer més malvat del regne d’Asgard, que enviarà les seves tropes més fosques a la Terra, i Thor haurà d’aprendre el que cal per ser un veritable heroi.
‘Jane està molt concentrada en la seva investigació’, diu Natalie Portman, queinterpreta una esotèrica científica. ‘Probablement ha arribat al límit de l’astrofísica, perquè creu en coses que la majoria dels seus col·legues consideren ximpleries. L’arribada de Thor permetrà demostrar coses que ella ja suposava que eren veritat’.
‘Al principi, Jane creu que Thor és un tema per ser estudiat’, continua l'actriu. ‘A banda del seu propi equip d'investigació, ella és l'únic testimoni de l'extraordinari succés que han observat sobre les planes de Nou Mèxic, així que ell és important per al seu treball. Lentament, comença a sentir-se identificada amb ell i, bé, les seves emocions comencen a treure el millor d'ella, però després s'enfronta al desafiament omnipresent per a tot científic o acadèmic: ser objectiu’.
Aquest nou projecte cinematogràfic tenia molts punts d'interès per a la recent oscaritzada actriu ja que, a banda de ser una fan del gènere i de l'univers dels còmics de Marvel, estava summament interessada a treballar amb el director Kenneth Branagh. Hi va haver diverses reunions entre l'actriu i el director, on es va emfatitzar que Jane no seria 'el tipus de noieta dèbil en dificultats lligada a les vies del tren', sinó que de fet seria un factor clau per motivar Thor en la seva transformació al llarg de tota la pel·lícula. ‘Em van enviar a casa amb un munt de llibres de ciència i biografies i vaig tornar amb el personatge de Jane Foster llest per rodar i disposada a submergir-me en els esdeveniments desmesurats que s’acostaven’.
Per descomptat, la clau per a Natalie Portman (una actriu de 29 anys nascuda a Israel) estava en la intensa concentració amb la qual s'afinaven els personatges entre l'impressionant paisatge dels platós d'acció. ‘El liderat de Kenneth fa que aquest projecte sigui molt especial. He treballat en diverses superproduccions, i aquesta és la primera vegada que realment he sentit aquest nivell d'intensitat i concentració per part d'un director. Em sembla extraordinari posar-hi tant d’èmfasi en la història i en els detalls, i crec que tot això fa que els grans moments d'acció siguin més reals i, en certa manera, més entretinguts’.
 

La nova pel·lícula arriba just després que Portman hagi interpretat un dels papers més difícils de la seva carrera (el de la ballarina entre la grandesa i la bogeria a la pel·lícula Cigne negro), i no tenia la intenció d'embarcar-se tan aviat en un altre projecte d'una escala tan gran com Thor. ‘El rodatge de Cisne negro va ser molt dur. Vaig passar-me un any entrenant, i treballant (de puntetes) tots els dies. Vaig estar dormint quatre o cinc hores cada nit, i estava senzillament esgotada. Em feia falta una cura de repòs després d’un rodatge tan dur. Però en canvi, enlloc de fer això, vaig acceptar aquest projecte, perquè treballar amb Kenneth Branagh era una oportunitat massa bona per deixar-la escapar. I me n'alegro molt d'haver signat!’.
Josep Barella
Fotos: Paramount Pictures

Arriba Fast & Furious 5

Els nous reis del cinema d’acció tenen nom i cognom: Vin Diesel i Jason Statham. Ells han pres el relleu d’Arnold Schwarzenegger i Sylvester Stallone que, camí dels 70, han hagut de deixar el cinema d’acció per enfilar el camí dels casals d’avis. Ara és l’hora d’aquests dos joves actors, forts i musculosos que, amb les nissagues de Transporter, XXX, Crank i A todo gas estan trencant les taquilles del cinema. Lluny de l’estètica de Brad Pitts i Tom Cruises (que no van donar la talla en el cinema d’acció), ni són guapos ni llueixen pentinats complicats. No guanyaran cap Oscar per les seves interpretacions, però tampoc el busquen. Són dos durs del cinema d’acció, que fan dels seus cossos musculosos el seu principal actiu. Mentre que Jason Statham ha triomfat el darrer any, amb Los mercenarios i The mechanic, Vin Diesel ha preferit continuar amb la saga que el va llençar a la fama: Fast&Furious, que demà divendres arriba a les pantalles d’arreu, amb el seu cinquè lliurament.
No hi ha dubte que la franquícia no ha perdut el seu atractiu amb el pas dels anys: l'expectació creix amb cada lliurament gràcies a la combinació de personatges, acció i trames. Després de l'enorme èxit de la primera pel·lícula A todo gas (2001), el policia marginat Brian O’Conner es va unir, el 2003, a un nou equip d'hàbils pilots per protagonitzar A todo gas 2. Tres anys després, el 2006, un grup de joves promeses -on faltaven els pesos pesats de la franquícia- va protagonitzar A todo gas: Tokio Race. En ambdós casos, les pel·lícules van mantenir l’interès i l’èxit a la pantalla. No obstant això, Neal Moritz, el productor responsable d'aquest fenomen global, sabia que la saga, per seguir triomfant, havia de tornar a les seves arrels i als seus protagonistes originals: l’exconvicte Dom Toretto (Vin Diesel) i l’expolicia Brian O’Conner (Paul Walker). Ambdós compartien la passió per les carreres i, malgrat ser enemics, es respectaven mútuament.
La reunió de Vin Diesel, Paul Walker, Michelle Rodriguez i Jordana Brewster a Fast&Furious: aún más rápido va ser un èxit sense precedents: va recaptar més de 350 milions de dòlars a tot el món el cap de setmana de la seva estrena, i als Estats Units es va convertir en la pel·lícula amb més recaptació de la història en un cap de setmana.
 

Vin Diesel (Nova York, 18 de juliol de 1967), protagonista i alhora productor d’aquesta cinquena part, té clar que l’argument de la sèrie, ven molt: ‘No hi ha moltes pel·lícules d'acció com la nostra, que girin al voltant de la família o, millor dit, d'una família de marginats i inadaptats. Ho vam veure a The Fast and the Furious/A todo gas i passa el mateix a Fast&Furious 5. La saga es basa en una germanor que enganxa el públic. Simbolitza la família a la qual l'espectador voldria pertànyer perquè sap que mai l’abandonaria’.
Com ell mateix recorda, els seguidors de la sèrie estaven impacients per veure’n un nou lliurament: ‘quan vam veure l'èxit que tenia la quarta, vam saber que n’hi hauria una cinquena. Normalment, els seguidors pregunten si hi haurà un proper lliurament. Però aquesta vegada, ja no ho preguntaven, ho afirmaven”.
‘L'acció en aquesta pel·lícula és molt més gran que en les dues anteriors juntes. Hi ha unes sis escenes d'acció, i no només persecucions de cotxes. També n’hi ha una a peu i fins i tot un robatori. La pel·lícula desborda acció’.
 

Un dels objectius principals en aquest nou lliurament era reunir els personatges que havien aparegut en anteriors capítols, així com aprofundir més en la ment dels personatges. ‘En aquest cinquè capítol s’exploren vessants de la història que no tenen res a veure amb l'acció, sinó més amb el cor, les emocions, el caràcter i la maduresa de personatges que el públic ja coneix’.
Ja fa 10 anys que es va estrenar el primer lliurament, i ara, al 2011, n’arriba el cinquè: ‘tots érem molt joves a la primera pel·lícula, acabàvem de començar. I ens vam fer molt amics. Ara, és agradable tornar i descobrir que res ha canviat. Tenim escenes molt intenses, però les filmem sense que els nostres egos entrin en conflicte, perquè tots som amics’.

Josep Barella

L’èxit de Pa Negre revifa el cinema català i consolida Agustí Villaronga com a cineasta d’autor

El cinema espanyol viu un dels moments més dolços de l’últim any, ja que la pel·lícula Torrente 4: Lethal Crisis ha pulveritzat la recaptació de la guixeta en els primers tres mesos de 2011 i s’apropa vertiginosament als 20 milions d’euros. Durant aquest trimestre són quatre els films que han fet augmentar el nombre d’espectadors als nostres cinemes. Junt amb el film de Segura, es troben También la lluvia , Primos i Pa negre, com a films més vistos en aquest període. L’anomenat ‘efecte Torrente’ ha incrementat la guixeta del que portem de 2011 en un 134% i ha situat la quota de mercat en un 21% (en les mateixes dates, l’any passat era d’un 8,2%). Però el cert és que la dinàmica d’aquest any ja portava un creixement del 22% sense comptar la Torrente 4. Aquesta xifra ens demostra que “el model de negoci ha de canviar i compaginar la via del cinema a les sales i a la xarxa”, tal com va afirmar el president de la Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE), Pedro Pérez, en el Festival de Cine Español de Málaga d’enguany.
Aquest èxit del cinema espanyol també té la seva rèplica en terres catalanes. I és que el cinema català s’ha presentat en els últims anys com un cinema sòlid i amb perspectives de futur, que lluita per fer-se un lloc amb la defensa del català com a versió principal. Un dels exemples més clars és el film d’Agustí Villaronga, Pa negre, que va rebre 9 premis Goya i 13 premis Gaudí, entre els quals el de Millor Pel·lícula i Millor Director. Aquest és el novè treball de Villaronga, autor de films com El niño de la luna (1988), 99.9 (1997), El mar (1999) o Aro Tolbukhin (2002). Actualment, la pel·lícula encara es pot veure en alguns cinemes, a més d’oferir la versió legal via Internet al web de www.filmin.es, a un preu de 2,95 euros.
Pa negre relata la història d’un noi d’onze anys, l’Andreu (Francesc Colomer), que, en els anys durs de la postguerra a la Catalunya rural, descobreix que no tot és el que sembla i que els adults amaguen massa coses.
Després de l’assassinat d’un home del poble i el seu fill, les autoritats acusen al pare d’Andreu (Roger Casamajor), que pertany al bàndol dels perdedors. El pare es veu abocat a una fugida precipitada que el delata. Tot i això, l’Andreu, que l’adora, no pararà fins a esbrinar qui va matar els seus convilatans.
 

A cavall dels gèneres thriller i fantàstic, Pa negre ens vol mostrar la devastació moral que produeix una guerra sobre la població civil. Dins de tot aquest entramat, la mare (Nora Navas) se situa al centre d’una família que es desintegra davant els fets que van tenint lloc al llarg del film. Assassinats, secrets i molta misèria, provoquen que el petit Andreu hagi d’escollir entre mantenir-se en un món de falsedat i degradat, on només l’espera un bocí de pa negre, o un futur pròsper amb els Manubens, amos de la masia on treballen les seves tietes i àvia.
La pel·lícula és una adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor, tot i que Villaronga l’ha convertit en un relat amb més acció i més contundent que el de la novel·la. El director fuig del costumisme i de la crònica d’una època per posicionar-se en el melodrama i aconseguir una profunditat d’emocions que van molt més enllà de la pantalla.
Tal com han afirmat Villaronga i la productora del film, Isona Passola, “tot aquest treball no hauria estat possible sense uns bons actors” que han proporcionat un rerefons intens als personatges. Molts d’ells han vist reconeguda la seva feina com Francesc Colomer que va rebre el premis Goya i Gaudí a l’actor revelació, així com Marina Comas, en la seva versió femenina, Nora Navas com a Millor Actriu Femenina, i Laia Marull com a Millor Actriu de Repartiment. Roger Casamajor també va guanyar un premi Gaudí com a Millor Actor Protagonista.
Colomer, nascut a Vic el 1997, va ser escollit d’entre un centenar de nens. Quan li van comunicar que seria el protagonista “em vaig posar molt content i em vaig sentir afortunat, però al mateix temps em vaig preocupar molt perquè vaig pensar que potser no ho feia prou bé, ja que no era actor”, va reconèixer el jove actor.
Pa negre, una coproducció de Massa d’Or Produccions i Televisió de Catalunya, amb la participació de Televisió Espanyola, s’ha rodat en diferents punts de la geografia catalana. Les localitzacions escollides han estat Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, Rocafort, Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L’Espunyola, Colònia Vidal, Santa Fe del Montseny i Tavertet.
Lídia Oñate

El Timbaler del Bruc arriba al cinema

Aquest Nadal la llegenda del Bruc arriba a les nostres sales, la història d’un jove acorralat a la muntanya de Monsterrat pel temible exèrcit de Napoleó Bonaparte. El seu objectiu, sobreviure. La seva lluita, venjar la seva família.
Bruc ens situa a principis del segle XIX, en una Catalunya recent envaïda pels francesos. La llegenda del Bruc és una peça clau de la resistència catalana, feroç contra els ideals revolucionaris i anticlericals que arriben de França.
La història del noi anomenat Bruc neix amb l’arribada de l’exèrcit de Napoleó a la muntanya de Montserrat, el 4 de juny de 1808. Les tropes, formades per 3.800 soldats, van quedar sorpreses pels redobles de tambor del jove timbaler que, amb l’ajut de les parets de Monsterrat, van fer l’efecte d’una tropa espanyola molt nombrosa. Així s’inicia la llegenda del Bruc, un noi que serà objectiu de sis mercenaris contractats pel propi Napoleó amb l’encàrrec de donar-li caça i penjar el seu cap al bell mig de la plaça del poble.
Després d’assassinar la família, en Bruc comença la seva proesa i fa de la muntanya el seu camp de batalla, on haurà de lluitar per sobreviure i venjar la seva família.
El director del film, Daniel Benmayor (Barcelona, 1973, Paintball), ens proposa una història universal, una història de supervivència: la d’un jove que busca sobreviure enmig de la muntanya per defensar la seva terra i la seva pròpia existència. L’actor Juan José Ballesta (Madrid, 1987, El Bola, Planta 4ª, Ladrones) és l’encarregat d’encarnar aquest personatge emblemàtic de la lluita contra els francesos, acompanyat de Vincent Perez (Fanfan la Tulipe), Santi Millán (La habitación de Fermat) i Astrid Bergès-Frisbey (La première étoile).
Amb el guió de Jordi Gasull i Patxi Amezcua, Bruc recupera la llegenda d’un jove que es converteix en un símbol de llibertat i esperança pel seu país, un heroi que va aconseguir allò que ningú havia fet fins llavors: derrotar l’exèrcit de l’invencible Napoleó. Aquest és un film trepidant i ple d’acció, on el misteri juga un paper fonamental. Per Benmayor, la persecució d’un jove apareix al film com un concepte universal identificable per tota persona que lluiti per una causa tan noble com és la llibertat.
 

Bruc està ambientat en el lloc de batalla que porta el nom de la llegenda, dins de la muntanya de Montserrat, però les escenes han estat rodades a Collserola, Arnes, Santes Creus, Castellterçol, Mura i Montserrat.
La pel·lícula, produïda per Ikiru Films, autora d’El Perfume (Tom Tykwer, 2006), Garbo (Edmon Roch, 2008) i Lope (Andrucha Waddington, 2010), ha comptat amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, Telefónica i Laurion Inversiones.
El mite del timbaler del Bruc té diversos monuments arreu de Catalunya, com a Santpedor, Barcelona i a Bruc, on el monument s’ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Lidia Oñate

L’actriu nord-americana d’origen cubà, Eva Mendes, visita Espanya per promocionar Los otros dos

L'actriu nord-americana d'origen cubà Eva Mendes va visitar Espanya la setmana passada per promocionar la seva última pel·lícula, una comèdia titulada Los otros dos, una burla dels clàssics agents de la llei, que Hollywood ha volgut vendre al llarg de la seva història. Entre els protagonistes, Will Ferrell, un popular còmic als Estats Units i Mark Wahlberg, acompanyats d’un planter de secundaris d'autèntic luxe: Samuel L. Jackson, Eva Mendes i Michael Keaton entre d’altres.
Eva Mendes, protagonista entre d’altres de Teniente corrupto, Training day o El motorista fantasma, va aprofitar la seva gira promocional per Espanya per oferir sengles rodes de premsa a Madrid i Barcelona, si bé a la ciutat comtal hi va passar diversos dies per fer-hi turisme.
‘És molt difícil ser dona a Hollywood, perquè és una indústria molt masclista, però encara és més difícil si ets d’origen llatí’, explicava, en un perfecte espanyol, l'actriu d'origen cubà. No obstant això, ‘obligatòriament has de ser maca per poder triomfar al cinema. He sentit altres actrius dir que no era senzill ser guapa a Hollywood, però la veritat és que el difícil és no ser-ho, o estar una mica grassa, o el que sigui. Això sí que és difícil, perquè allà no els agrada la gent que llueix diferent’, afirma.
 

De fet les actrius que admira són molt belles: ‘Penélope Cruz, és molt sexy i molt gran; Angelina Jolie, Charlize Theron...totes són bones actrius i molt maques’.
Mendes, que va aprofitar la seva estada a Madrid per visitar el programa ‘El hormiguero’ de Cuatro, al costat del seu ‘marit’ en la ficció, el còmic Will Ferrell, es mostra convençuda que ‘el cinema europeu és més condescendent amb les actrius que l'americà’.
I confessa que treballar amb el director espanyol Pedro Almodóvar ‘seria un somni. M'encantaria fer una pel·lícula en espanyol, però sé que hauria de prendre classes o viure en una ciutat espanyola per un ratico’, reconeix l'actriu, a qui els seus pares li parlaven en espanyol, ‘però nosaltres -ella i els seus tres germans- els contestàvem en anglès, perquè allí tot era en anglès’.
Encara que va néixer a Miami, sempre ha viscut a Los Angeles. Va debutar al cinema amb 24 anys a Los chicos del maíz 5, un film que no va arribar a estrenar-se, però a hores d'ara, amb 36 anys, ja compta amb 31 títols a les seves esquenes, i ha compartit rodatges amb les més grans estrelles de Hollywood: Steven Seagal (Herida abierta), Matt Damon (Pegado a ti), Scarlett Johansson (The Spirit), Samuel L. Jackson (The Spirit, Cleaner), Denzel Washington (A contrarreloj, Training Day), Antonio Banderas, Mickey Rourke, Salma Hayek i Johnny Depp (El mexicano), Will Smith (Hitch: Especialista en ligues), Nicolas Cage (El motorista fantasma, Teniente corrupto), i un llarg etcètera. ‘Em sento molt còmoda en la comèdia, encara que no en faig moltes, però és que treballar amb aquests nois (Will Ferrell i Mark Wahlberg) és... els dono les gràcies’, remata.
El seu espectacular físic l'ha convertit en model de diverses marques d'alta cosmètica i en ‘musa’ de grups musicals com Aerosmith o The Strokes, amb els quals ha gravat videoclips.
‘L’aparença és important. Jo no sóc prima-prima -comenta-, i una vegada un productor em va demanar que m’aprimés. Li vaig dir que sí al principi, però després no ho vaig fer, perquè no era necessari: tu has de marcar les teves pròpies normes’, conclou.
Tot i així, mantenir-se amb aquest espectacular físic, no és senzill: ‘Vaig al gimnàs quatre vegades a la setmana, encara que no m'agrada, però he de fer-ho. No bec gens, ni tan sols una copa de vi. Fumo només algun cigarret de tant en tant. Això sí, m'encanta la xocolata’.
 

‘Al llarg de la meva carrera he après que hi ha coses, com la política i la religió, de les quals és millor no parlar-ne. Sóc una mica bèstia dient les coses, però no estúpida’.
‘Em fascina la indústria i en sóc part d'ella. He après a ser dona de negocis i actriu al mateix temps. Tinc la meva pròpia línia de roba i complement sde llar (Vida) i venc gelats a Turquia i llet amb xocolata a Suïssa’, afirma l'actriu.
Però els començaments no són mai senzills. ‘Vaig treballar de tot abans de ser actriu. Vaig vendre 'hot-dogs' a l'estiu, i això ho odiava. Vaig vendre roba, maquillatge, pizzes.... Sempre vaig voler ser independent. Volia diners propis i la meva mare em va posar a treballar. Pels matins anava a l’escola, i per les tardes, treballava en un centre comercial fins les 9 de la nit. I estava contentísima’.
Aquesta no era la primera ocasió que l'actriu visitava Barcelona. Ja va venir aquí el 2005, per promocionar, acompanyada de Will Smith, la comèdia Hitch, especialista en ligues. Però en aquella ocasió, ‘no vaig tenir temps de res. Només treball i més treball’. Ara, en canvi, ha aprofitat per estar més dies a Barcelona, i fer turisme per la capital catalana, una ciutat que li encanta. ‘En aquests dies de turisme d'incògnit, he caigut rendida a la Barcelona de Gaudí. M'encanta l'arquitectura de Gaudí, però no sabia que hi hagués tanta arquitectura modernista. Teniu això i teniu el mar. És perfecte...’.

Josep Barella
Fotos: Gladys Lamas (Cuatro)

La otra hija, amb Kevin Costner

La pel·lícula, basada en un relat de John Connolly, està ambientada a Mercy (Carolina del Sud), un poblet de postal. John James (Kevin Costner) és un novel·lista d'èxit recentment divorciat que decideix traslladar-se a una casa apartada amb els seus dos fills, Sam (Gattlin Griffith) i Louisa (la catalana Ivana Baquero), una jove en plena adolescència gens conforme amb viure lluny de la ciutat. Aviat, la família començarà a sentir uns estranys sorolls durant la nit que semblen estar relacionats amb un antic túmul funerari situat als límits de la seva propietat. A mida que passen els dies, Louisa se sentirà cada vegada més atreta cap al túmul, el que coincideix amb un canvi en la seva personalitat que sembla estar-la convertint en una altra persona...
 

‘La Otra Hija era un projecte ideal per a mi’, diu el director Luis Berdejo, ‘perquè com a creador tendeixo al gènere del suspens i a allò sobrenatural, i la història té elements que sempre m'han interessat, com els nens i els monstres. Encara que la pel·lícula sembla ser una història sobre una família que passa per un mal moment, aquesta façana amaga misteris i criatures’.
Kevin Costner, que interpreta al pare recent divorciat, coincideix amb el director. ‘Bàsicament la nostra família s'ha trencat i estem atravessant un moment difícil. Intentem portar-ho el millor que podem, però el meu personatge no està totalment preparat’.
Costner aprofundeix en el seu personatge: ‘John James és un escriptor i de cop es troba en una situació molt incòmoda en la qual ningú voldria ser. El divorci ha estat un cop dur per a ell. De la nit al dia es veu sol amb els seus dos fills, de catorze i set anys, enmig del camp, i és evident que a cap dels tres els agrada la situació. Els nens se senten desubicats i el meu personatge atribueix molts dels senyals d'advertiment que apareixen a la pel·lícula a la ràbia de la seva filla i no a que estigui passant res més greu’.
 

Luis Berdejo explica que la seva meta era que els personatges fossin el més realistes possibles i reconeix: ‘està bé fer una pel·lícula sobre herois, però el que més em va agradar de John James és que és un heroi accidental’. El director afegeix: ‘aquesta és una pel·lícula sobre gent corrent i sobre com s'enfronten a coses corrents i sobrenaturals. El que més por fa és allò sobrenatural i desconegut, així que com a director busco presentar el sobrenatural en un entorn el més "normal" possible, com si fóssim davant d’un drama familiar, més que davant quelcom sobrenatural. Això provoca en el públic una falsa sensació de calma i seguretat i, quan per fi apareixen els elements estranys i terrorífics, el factor sorpresa fa que l'esglai sigui major. Per descomptat, la intenció és que la intriga es vagi construint gradualment de manera natural perquè, al cap i a la fi, per explicar una història de por, el fonamental és crear suspens’.
A mesura que avança la pel·lícula, l'espectador és conscient de la creixent inquietud de John (Kevin Costner) ‘i que la tensió va augmentant a poc a poc dins la família. La història va donant girs cada vegada més foscos i John comença a qüestionar-se si la pubertat de la seva filla és l'única raó del seu sobtat i radical canvi de conducta. L'empipament de John aviat es converteix en por quan comença a adonar-se del que Louisa és capaç i al final, i potser això és més important, del que és capaç ell’.

Josep Barella. Fotos: Vértice cine

Milla Jovovich: L’actriu ucraïnesa torna amb Resident Evil IV

En un món devastat per un virus que converteix les víctimes en zombis assassins, la bella i letal Alice (Milla Jovovich) segueix buscant supervivents a Resident Evil: Ultratomba 3D, el quart lliurament de l’exitosa franquícia cinematogràfica, basada en vídeojocs, Resident Evil.
La batalla contra els creadors de la plaga global arribarà a noves dimensions. Alice quedarà atrapada a la calcinada ciutat de Los Àngeles, que ha estat presa per milers de morts vivents,
i s'enfrontarà a una amenaça que mai hagués imaginat.

Divendres passat es va estrenar arreu del món el quart lliurament de Resident Evil, la primera pel·lícula de la història basada en un vídeojoc. Quatre lliuraments al llarg dels darrers 8 anys que han permès veure l’actriu ucraïnesa Milla Jovovich lluitant contra milers de morts vivents assassins, sempre com a protagonista de la nissaga, posant-se a la pell d’Alice. Nascuda a Kíev l’any 1975, i resident als Estats Units des que tenia 5 anys, l’actriu i model ucraïnesa reconeix que amb el pas dels anys, ‘m’he anat encapritxant amb el personatge. Sempre m'emociona veure quin en serà el següent pas’ explica l'actriu. ‘S'ha convertit en una gran part del meu món. A mesura que m'he estat submergint més i més en aquest món s'ha anat convertint gairebé en part de mi’.
El personatge ha evolucionat des de la primera pel·lícula. Segons Jovovich, ‘Alice comença sent un personatge innocent que no recorda res del que li ha passat. Eventualment s'adona que ha causat l'accident que va iniciar el brot del virus T i, a partir de la segona pel·lícula, sent una profunda culpabilitat i s'odia a si mateixa’.
 

‘La corporació Umbrella -l’organització criminal de la pel·lícula- l'acorrala contínuament per intentar capturar-la així que no pot estar amb la gent que vol perquè no els capturin a ells’. Alice es convertiria en una persona molt solitària. ‘Però en aquesta pel·lícula recupera el respecte cap a si mateixa. Per primera vegada en molt de temps, sent que torna a pertànyer a aquest món. Com actriu, interpretar-la ha estat un procés preciós’.
En cada pel·lícula, el director Paul W. S. Anderson procura donar-li un nou repte. I a Resident Evil: Ultratomba 3D, li dóna la tasca d'interpretar un exèrcit de clons d’Alice. Jovovich es va prendre els personatges múltiples amb entusiasme. ‘Evidentment solament hi ha una jo’, explica l'actriu. ‘Però he d'interpretar a cadascuna de les Alice. Volia ser creativa amb elles, així que cada Alice té la seva pròpia personalitat. No són còpies de carbó’.
 

Resident Evil: Ultratomba 3D reuneix a Alice amb Claire, una altra supervivent d'una pel·lícula anterior. Ali Larter n’interpreta el personatge. Jovovich sent el mateix vincle tant per a la seva companya actriu, com per al personatge que aquesta interpreta: ‘Realment som un equip’, explica Jovovich. ‘Ella li aporta molt de realisme al material. És un plaer treballar amb una dona forta, intel·ligent, i guapíssima. Em motiva a donar el millor i crec que jo també la motivo a ser millor. És fantàstic treballar amb algú que t'inspira’. Segons Jovovich, aquesta transformació és un reflex de tot el repartiment. ‘Resident Evil: Ultratomba 3D porta la franquícia a un nivell completament nou’, assegura.

Josep Barella
Fotos: Sony Pictures Releasing

George Clooney és El Americano en la seva nova pel·lícula

Jack (George Clooney) és un assassí solitari en constant moviment. Un encàrrec a Suècia acaba de forma inesperada per aquest expatriat americà, i decideix retirar-se un temps a una petita ciutat medieval italiana. Durant la seva estada, accepta l'encàrrec d'un contacte misteriós, Mathilde (Thekla Reuten), per a fabricar un arma. Jack gaudeix de la serena tranquil·litat que li proporcionen els Abruzos. Es fa amic del sacerdot del poble, el pare Benedetto (Paolo Bonacelli), i té una apassionada relació amb la bella Clara (Violante Placido). Res sembla poder posar en perill el seu romanç, però en sortir de les ombres, pot ser que Jack estigui temptant a la sort. Un thriller de suspens modern, amb una estructura de western clàssic protagonitzat per l’oscaritzat George Clooney i dirigit per Anton Corbijn, i que s’estrena demà divendres a Espanya.
‘Els westerns sempre m'han impactat, des de Látigo/Rawhide (sèrie dels seixanta protagonitzada per Clint Eastwood). L'aspecte, les històries, la moralitat de molts westerns, m'atreien. I encara que El americano no és un western, té la mateixa estructura: un foraster arriba a un poble i entaula una relació amb un parell de persones, però el seu passat el troba i hi ha un tiroteig’, assegura George Clooney. ‘Es tracta d’un home que ha viscut fent servir un arma, i la violència del seu passat amenaça amb infectar la pau que intenta trobar en un lloc on pensa instal·lar-se’.
 

Actor, productor, productor executiu, guionista i director, Clooney no havia fet mai un paper semblant. ‘És interessant trobar alguna cosa nova en forma de paper. És un home de poques paraules, que viu en un estat de tensió constant. No és un paper senzill. El meu personatge parla molt poc, i això és sempre un gran repte. Ha de fer palpables els sentiments sense parlar’.
Per fer el paper de la prostituta Clara, amb qui Jack té una relació al film, Anton Corbijn, el director, va escollir Violante Placido, de la qual n’assegura que ‘és una bellesa italiana clàssica, i una actriu intel·ligent. No sobreactua mai, i simbolitza el cor de la pel·lícula. És un ésser sexual en la pantalla, com ho demanava el film, però també té la presència de les famoses estrelles italianes d'abans’. Corbijn, també té paraules d’elogi per Clooney. ‘Em recorda el seu paper a Michael Clayton, per totes les coses que ha de comunicar i fer-ho només amb la mirada. Els espectadors confien instintivament en George, i això era vital per donar credibilitat al personatge. És potser un paper més fosc del que ens té acostumats, però ho fa perfecte. Ens va encantar que s’interessés pel guió i acceptés protagonitzar el film’.
 

Però fer una pel·lícula implica un gran esforç, i de vegades, depenent de l’actor, encara més. Com el vestuari del protagonista. Com es pot decidir la roba que ha de portar un dels actors més elegants del món? ‘Intento passar desapercebut a Itàlia, per tant la roba havia de ser discreta. I ens vam inclinar per roba molt clàssica, que no cridés l'atenció’.
I és que de vegades, les solucions als problemes apareixen quasi sense voler. Per acabar amb les nou setmanes de rodatge a Itàlia, quedava filmar una de les primeres escenes de la pel·lícula, en la qual Jack arriba a Roma camí dels Abruzos. Rodar a la concorreguda estació de Termini i en els carrers adjacents, en hora punta i amb un actor conegudíssim a nivell mundial com Clooney, plantejava un greu problema. Dins de l’estació va ser fàcil. Les autoritats italianes van cedir una andana desocupada per gravar amb tranqui·litat. Però quedava l’escena de Jack creuant el carrer cap a l'entrada de l'estació. Com es podia fer sense cridar l’atenció ni posar tot el desplegament necessari de càmeres a banda i banda? L’opció triada va ser més que convicent. ‘Es va amagar una càmera en una finestra d'un cafè, i jo mateix, caracteritzat de Jack, maletí en mà, vaig baixar d'un cotxe, vaig creuar el carrer i vaig entrar en un altre cotxe’. Hi havia tanta gent, que ningú es va adonar que l’home que creuava el carrer i s’obria pas entre la multitut... era en George Clooney.

Josep Barella
Fotos: Universal Pictures

Nicolas Cage:  un superheroi molt peculiar a Kick Ass, una nova paròdia del cinema fantàstic.

Un bon dia, Dave Lizewski, el típic adolescent novaiorquès apassionat dels còmics, decideix enfundar-se un vestit de bus groc i verd comprat per Internet, i convertir-se en el superheroi Kick-Ass, un ferotge adversari dels delinqüents. El seu entusiasme pot amb la manca d'experiència i supera totes les probabilitats en la seva contra, convertint-se en un autèntic fenomen i aconseguint l’admiració de la gent. Però no és l'únic superheroi del món. El valent i perfectament entrenat equip format per Big Papi i Hit-Girl, un pare i la seva filla dedicats a lluitar contra la delinqüència, està aconseguint destruir l'imperi del mafiós Frank D'Amico gràcies a la seva perseverança.
Nicolas Cage (Big Papi/Damon Macready) i Chloë Grace Moretz(Mindy Macready/Hit Girl), són dos salvadors molt ben entrenats i armats, responsables dels atacs contra els homes de Frank D'Amico, qui acusa equivocadament a Kick-Ass. Big Papi és capaç de lluitar en un magatzem ple de delinqüents, sense que li caigui una gota de suor, i Hit Girl és una experta amb l'espasa de samurai i l'estrella ninja. Junts no hi ha qui els pari. Formen un dels duets heroics més notables de la gran pantalla.
La participació de Nicolas Cage li semblava una cosa lògica al director de la pel·lícula, Matthew Vaughn. Se sap que és un dels afeccionats als còmics més prominents de Hollywood. El 2007 va protagonitzar una pel·lícula basada en un còmic, El motorista fantasma, però Kick-ass, i sobretot Big Papi, li donaven l'oportunitat d'aportar quelcom diferent al gènere dels superherois.
‘Les pel·lícules basades en còmics són el gènere ideal’, diu l'actor. ‘Equivalen als westerns de l'època actual’.
 

No només Cage aconsegueix que un llunàtic total com Damon Macready caigui bé, també és la font de gairebé tot l'humor de la pel·lícula. En l'escena que Big Papi i Hit Girl van a veure Dave Lizewski a la seva habitació, Nicolas Cage (Long Beach, Califòrnia, 7 de gener de 1964) es llança a una impecable imitació d'Adam West, l'actor que va encarnar Batman en la sèrie dels seixanta. ‘Big Papi és el meu homenatge a Adam West; per mi no hi ha cap més Batman’, diu Nicolas. ‘Vaig créixer amb aquesta sèrie i encara ningú ha aconseguit superar West. Tenia una dicció estranya, una mica entretallada. Em trec el barret davant d’actors com ell i William Shatner. Crec que van ser els pioners de tot un moviment cultural’.
Pot ser que el tribut a Adam West naixés de forma espontània durant els assajos, però no era destarotat ja que la imatge de Big Papi s'inspira en Batman. ‘Matthew estava obstinat que portés un cinturó groc’, recorda. ‘S’assemblava molt al cinturó que duia Batman en la sèrie i se'm va ocórrer que Damon podia intentar imitar Adam West. Després de tot, és la seva musa que l’ajuda a fer el que fa’.
Quan es treuen els vestits, i tornen a la seva vida real, la clau en la relació entre pare i filla és un afecte profund que els uneix, encara que no es comportin com solen fer-ho pare i filla. ‘Crec que el meu personatge estima sincerament la seva filla, però està equivocat’, explica Nicolas Cage. ‘La ira i la set de venjança l’han desorientat, i ha perdut el cap intentant trobar formes de protegir la seva filla. Pensa que si li regala un gos, és un perill, però si li dóna una navalla, li salva la vida’.
‘Per això volia que Damon fos el pare més amable del món’, segueix dient. ‘Així compensaria les coses que fan quan es transformen en Big Papi i Hit Girl’.

Josep Barella
Fotos: Universal Pictures