Diccionari d'economia

B
balances fiscals: Les balances fiscals són càlculs econòmics que valoren la distribució dels fluxos econòmics entre les diferents comunitats autònomes a Espanya, tenint en compte el que aporten a la hisenda pública i el que en reben. Segons aquests càlculs Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són algunes de les comunitats que més perjudicades surten d'aquesta distribució, rebent de l'Estat menys diners dels que hi aporten. Algunes de les més beneficiades serien Extremadura i Galícia.
El 9 de juliol de 2008, la Generalitat de Catalunya publica la seva versió de les balances fiscals entre l'Estat i Catalunya, per als anys 2002-2005. Les conclusions per a aquest període són que el dèficit fiscal de Catalunya ha oscil·lat entre els 12.674 milions d'euros el 2002 (xifra que representa un 9,2% del PIB català) i els 16.735 milions d'euros (9,8% del PIB), amb una mitjana, per al període de 13.832 milions d'euros, el que suposa el 9% del PIB català i el 32,8% dels ingressos aportats.
Les balances fiscals van ser publicades per primer cop de forma oficial pel govern espanyol el 15 de juliol de 2008, i reconeixien que Catalunya pateix un dèficit fiscal que va dels 11.000 fins als 14.800 milions d'euros.

banc, -a: Un banc és un establiment públic els serveis del qual tenen a veure amb l'assumpte de préstecs, crèdits, canvis, etc.

BCE: Sigles del Banc Central Europeu (ECB en anglès), que és el banc central de l'Eurozona. És el responsable de la política monetària dels països que participen en la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única.

BE (Banc d'Espanya): És el banc central d'Espanya, que actua amb autonomia respecte del govern central. S'encarrega d'assessorar l'executiu, elaborar i publicar estadístiques, informes i estudis sobre l'economia, supervisar la solvència i el comportament de les entitats financeres i cooperar amb el Sistema Europeu de Bancs Centrals. Disposa i gestiona les reserves oficials de divises i emet els bitllets i monedes de curs legal. Les funcions de president del BE les exerceix un governador.

borsa: La borsa és un mercat on es venen i compren actius financers, com accions, obligacions i derivats. També podem dir que aquestes compres i vendes es realitzen sota la llei de l'oferta i la demanda.

Brent: Nom d'un tipus de petroli que s'extreu principalment del mar del Nord i que serveix com a referència per establir el preu del cru als mercats europeus. Es pren com a referència el barril de Brent (42 galons nord-americans, equivalents a uns 159 litres), que cotitza en dòlars a l'International Petroleum Exchange de Londres.
 

C
caixa: Una caixa d'estalvis és una entitat financera especialitzada en els comptes d'estalvis i en l'atorgament de crèdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc, excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu ànim de lucre. En canvi les caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions privades amb caràcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l'ús dels seus excedents, ja que tenen l'obligació per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operi la caixa d'estalvis. És a dir, no reparteixen dividends entre uns accionistes que, d'altra banda, no tenen.

capitalisme: El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

càrtel: Acord entre diverses empreses per evitar o reduir la competència mútua. Tot i que continuen sent companyies independents l'una de l'altra, pacten preus, condicions o producció per tenir una posició de monopoli al mercat.

comerç: El comerç és l'activitat socioeconòmica de compra i venda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda o transformació. El comerciant normalment compra quantitats grans d'un bé per tal de vendre'l en menors quantitats. El comerç detallista és el que en compra a l'engròs a distribuïdors (o directament a productors) i els ven al consumidor final.

competència: Principi del lliure mercat que passa per l'existència d'una oferta diversificada, de rivalitat entre les empreses. El capitalisme defensa que la competència empeny les empreses a crear productes, serveis i tecnologies noves, que suposen per als consumidors productes millors i més possibilitats d'elecció. També argumenta que, com més oferta hi ha, més baixen els preus. En alguns casos, però, pot passar que no es recuperi la inversió feta en les millores o que hi hagi males pràctiques per guanyar avantatge sobre els competidors.

condonació: Acord entre creditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia als seus drets a favor del segon.

cooperativa: Les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis, per als quals l'adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa.

crèdit a interès variable: Crèdit amb una taxa d'interès que és revisada periòdicament per ajustar-la, mitjançant un diferencial, a certes taxes de referència com són les dels mercats, les taxes preferencials o el deute públic.

crisi: Pertorbació de l'activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
 

D
dèficit fiscal: El dèficit fiscal és la situació econòmica en què un poble, una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc. Aquesta diferència negativa s'anomena dèficit fiscal.

dèficit comercial: El dèficit comercial és quan, en la balança comercial, s'obté un valor negatiu degut a què el nombre d'importacions és superior al nombre d'exportacions.

deflació: La deflació és la baixada de l'índex de preus degut a la disminució de la quantitat de diners. La deflació provoca un augment del valor de la moneda, però pot ser perjudicial ja que augmenta l'índex d'atur.

demanda: Quantitat d'un producte o servei que un individu o bé una part o el conjunt del mercat està disposat a comprar.

desacceleració: Alentiment de l'activitat econòmica, que pot donar-se en el conjunt de l'economia d'una zona o en un sector en concret.

deute: Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a un altre i que constitueix obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.

diàleg social: Negociació entre un govern i les organitzacions empresarials (patronals) i de treballadors (sindicats) més representatives que té com a objectiu pactar àmbits com les pensions, l'atur o altres aspectes del mercat laboral.

diner: El diner és un mitjà d'intercanvi de mercaderies. És a dir, el diner, o diners, es pot intercanviar per qualsevol tipus de bé material o servei. En general, cal que allò que s'utilitza com a diner sigui escàs, bé perquè s'utilitza un bé naturalment molt poc abundant, com l'or o d'altres metalls preciosos, o bé perquè es fa artificialment escàs, com seria el cas de les monedes i bitllets de banc.

diversificar: Seleccionar o ampliar els mercats on s'opera, o les inversions que es duen a terme. L'objectiu és tenir un ventall ampli on fer negoci i que, si un sector va malament, almenys un altre funcioni bé.

divisa: És la moneda que es fa servir en un país determinat. Les divises fluctuen en el mercat monetari mundial, de manera que es fixen diversos tipus de canvi entre divises que varien constantment en funció de variables com la inflació o el consum intern.

dòlar: El dòlar és la unitat monetària oficial de diversos estats i territoris dependents. El dòlar dels Estats Units, d'on prové el nom de totes les altres monedes anomenades dòlar, és la moneda més usada del món en les transaccions comercials i bancàries. El seu símbol és $. Un dòlar es divideix en 100 cèntims o cents.

dúmping: És la venda d'un producte en un mercat estranger a un preu inferior al que es ven al país d'origen, o bé per sota del cost de producció. És una pràctica prohibida per l'Organització Mundial del Comerç i pels Tractats de la Unió Europea.
 

E
empresa: Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura) que disposa dels necessaris mitjans de producció i es dedica a combinar-los per obtenir béns o serveis destinats al canvi, tot procurant respectar el principi d'economicitat en les seves actuacions.

especulació: Operació efectuada en previsió d'una modificació en l'estructura de preus, per tal d'obtenir uns guanys extraordinaris.

estalvi: L'estalvi és la diferència entre allò ingressat i la despesa en consum. Això és així per a persones, empreses o administracions públiques.

estoc: L'inventari, o estoc, està constituït pels béns d'una entitat que es destinen a la venda o a la producció per a la venda posterior, com ara la matèria primera, la producció en procés, els articles acabats i altres materials que s'utilitzen en l'empaquetatge, en l'envàs del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d'operacions.

euro: L'euro (representat amb els símbols EUR o €) és la unitat monetària de quinze dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la UE). Un euro és divideix en 100 cèntims.

Eurozona: L'Eurozona és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat així una unió monetària.
Hi ha 15 membres a l'Eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia (excepte l'enclavament de Campione d'Italia, on circula el franc suís), Luxemburg, Malta, els Països Baixos (tret de les Antilles Neerlandeses, que tenen el florí de les Antilles Neerlandeses, i d'Aruba que té el florí d'Aruba), Portugal i Xipre.
D'aquests 15 membres actuals, el 1998 n'hi havia 11 que complien els criteris de convergència, cosa que va permetre la creació de l'Eurozona amb el llançament oficial de l'euro l'1 de gener de 1999. Grècia va assolir els aquests criteris l'any 2000 i fou admesa a l'Eurozona l'1 de gener de 2001. Les monedes i els bitllets d'euro van començar a circular l'1 de gener de 2002. Posteriorment, van adoptar l'euro Eslovènia l'1 de gener del 2007, i Malta i Xipre la mateixa data de 2008.
El Banc Central Europeu és l'entitat responsable de la política monetària dels 15 estats.

excedent: Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per obtenir-lo.

expectativa: Consideració de l'evolució previsible de certes magnituds econòmiques (com els preus, les preferències individuals o la situació econòmica nacional i internacional), segons la qual són determinades les decisions de produir, invertir, consumir, etc., presents i futures.

exportació: Béns i serveis d'un país que són exportats o venuts a l'exterior.
 

F
FED (reserva federal): Un banc central o federal, una reserva federal o autoritat monetària és una institució que s'encarrega de les polítiques monetàries de l'estat o grup de nacions, com és el cas del Banc Central Europeu. La seva responsabilitat principal és mantenir l'estabilitat de la moneda estatal i de l'oferta (quantitat) de moneda circulant, és a dir, té el monopoli de l'emissió de moneda local. Altres tasques importants són el control de les taxes d'interès i el control de la inflació. És també l'últim recurs del sector bancari i les institucions bancàries privades i públiques en temps de crisi econòmica. En alguns casos, un banc central pot tenir poders de supervisió per verificar que les institucions financeres operin de manera honesta i legítima.

finances públiques: Conjunt de procediments emprats per l'estat per recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern, compatibles amb el seu funcionament.

fiscalitat: Conjunt de les lleis i normes que es refereixen als impostos.

flux: Recursos que circulen entre sectors o agents econòmics o també àrees geogràfiques. Poden ser diners, el que s'anomena flux monetari, o bé béns i serveis, el que s'anomena flux real.

flux monetari : Recursos no físics que circulen entre sectors o agents econòmics o també àrees geogràfiques. Per exemple, les balances fiscals es poden calcular a partir del flux monetari, quant aporta a l'estat i quant en rep, en termes financers, una comunitat autònoma. Es compta la inversió pública en una determinada àreea.

flux de benefici: Sistema de càlcul de la inversió pública en una determinada zona que té en compte no només els recursos monetaris que s'hi destinen directament, sinó també la incidència de l'actuació del sector públic sobre el benestar dels ciutadans. Així, pot tenir en compte l'impacte d'una inversió feta en un altre lloc, però que repercuteix positivament sobre la ciutadania d'una altra àreea.

fons d'inversió: Un fons d'inversió, en finances, és un instrument d'estalvi. Els bancs i caixes en comercialitzen de diversos tipus.
· Fons de renda fixa: inverteixen en actius financers de renda fixa.
· Fons de renda variable: inverteixen en actius financers de renda variable.
· Fons de renda mixta: inverteixen una part en renda fixa i una altra en renda variable.
· Fons garantits: garanteixen la recuperació del capital invertit a partir d'una data. Opcionalment també poden garantir una rendibilitat mínima.

fusió: Agrupació d'empreses per formar una societat nova.

futurs: Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
 

G
G8: S'anomena G8 al grup de països més industrialitzats del món. Està format per Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i Rússia.

globalització: La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural, industrial, econòmica, etc. En general, és equivalent a la internacionalització, tot i que el darrer terme remarca el paper dels estats en aquest procés.

gravamen: Càrrega que afecta un bé immoble i, per extensió, els béns mobles, en benefici d'un tercer.
 

H
harmonització: En l'àmbit europeu fa referència a la coordinació dels règims fiscals dels diversos països de la Unió Europea per evitar modificacions no pactades que puguin perjudicar el mercat interior.

hipoteca: Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge. Com a dret real recau sobre un immoble que roman en poder de qui el constitueix i dóna dret al creditor a perseguir-lo independentment de qui el tingui i de pagar-se preferentment amb el producte de la subhasta. El contracte ha d'inscriure's al Registre de la Propietat per tal que tingui valor davant de tercers. Serveix per garantir un deute, per tant és un contracte accessori d'un altre que és el principal. Generalment té com a garantia directa el bé que es vol comprar.

hipoteca inversa: Anteriorment coneguda com a pensió hipotecària, aquesta modalitat d'hipoteca, que tal i com el nom indica és una hipoteca on les parts s'inverteixen, és un crèdit hipotecari especial i està pensada per les persones majors de 65 anys. Aquestes hi poden recórrer si necessiten diner en metàl·lic a canvi de la seva riquesa en patrimoni.

hisenda pública: Rendes, impostos i béns de l'estat i els organismes públics que en depenen.

"holding": Un "holding" és una companyia que controla les activitats d'unes altres mitjançant l'adquisició de totes o una part significativa de les accions. El terme s'usa també per designar el conglomerat així format.
 

I
importació: Conjunt de béns i serveis que un país compra a un altre o a uns altres.

impost: Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública. L'impost és un tribut caracteritzat per fer sorgir obligacions pecuniàries en favor del creditor tributari regit pel dret públic i no requereix de cap contraprestació per part de l'administració.

inflació: La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Se sol associar a una emissió excessiva de moneda respecte a l'oferta de béns i serveis. Però aquesta interpretació només respon a una part dels processos inflacionaris, si bé aquests són precisament els més extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda és sinònim d'una pèrdua del seu valor.

ingrés: Forma, generalment expressada en diners, en què hom efectua l'apropiació dels béns produïts en un període pels diferents grups i classes socials.

interès legal: L'interès legal, segons el Codi Civil espanyol, és el que s'aplica com a indemnització de danys i perjudicis quan un deutor incorre en mora (retard en el compliment d'una obligació) i no s'hagi pactat cap interès determinat.
L'interès de demora constitueix un increment sobre l'interès legal o l'interès pactat, durant el temps en què un crèdit es troba en mora. És el que per defecte carrega l'estat i altres administracions públiques en els deutes tributaris i altres ingressos públics.
Tant l'interès legal com l'interès de demora són aprovats anualment per la llei de pressupostos generals de l'estat, o la seva llei d'acompanyament.

inversió: Inversió és un terme amb uns quants significats força relacionats en el camp empresarial, financer i econòmic, també relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum. Conceptualment la inversió es diferencia tant del consum com de l'estalvi. Pel que fa a aquest últim, perquè és una despesa, un desembors, i no una reserva o quantitat de diners retinguda; pel que fa al consum, perquè no es dirigeix a béns que produeixen utilitat o satisfacció directa, sinó a béns que es destinen a produir altres béns.
Més concretament en el món empresarial, suposa aplicar recursos financers per a l'adquisició, renovació o millora d'elements de l'immobilitzat amb l'objectiu de millorar la capacitat productiva de l'empresa.
Per a un particular, o per a una institució financera, el mot inversió és generalment pres en el sentit de la col·locació dels estalvis a mitjà o llarg termini, o per la compra d'actius financers, com per exemple títols borsaris.

IPC: L'índex de preus al consum és una macromagnitud variable que recull i compara els preus d'un conjunt de productes o conjunt de béns i serveis (cistell de consum). Els productes emprats es determinen en funció de l'enquesta contínua de pressupostos familiars, conjunt de productes o serveis que adquireix o utilitza regularment una determinada quantitat de consumidors, i la variació del preu de cadascun respecte a la mostra anterior.
 

L
liberalització del moviment de capitals: Desregulació de les transferències internacionals de capitals, feta per un estat o per diversos (OCDE, Comunitat Europea), amb tendència a liberalitzar-les.

liquiditat: En finances, la liquiditat representa la qualitat dels actius per ser convertits en diners efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del seu valor. Es diu que un valor és líquid o té liquiditat quan és fàcil convertir-lo en efectiu.

lliure competència: Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.

lliure mercat: Sistema econòmic en què el preu dels béns i serveis es regula mitjançant la llei de l'oferta i la demanda. És el concepte oposat al del mercat regulat, en què l'administració intervé en els preus i la producció.
 

M
macroeconomia: La macroeconomia és l'estudi de l'economia general, en termes de les quantitats agregades, com ara el nombre total de béns i serveis produïts en una economia o un país, la renda total, el nivell d'ocupació i dels recursos productius, i el comportament general de tots els preus. La macroeconomia analitza les polítiques i metes nacionals com ara el creixement econòmic, l'estabilitat dels preus i la inflació, l'ocupació i l'atur, i la balança de pagaments.

malversació: Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l'obligació de guardar-la.

mercat: En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda. L'existència d'un mercat assequible redueix els costos d'una transacció.

microcrèdit: Els microcrèdits són petits préstecs realitzats a persones massa pobres per poder-ne demanar un a un banc tradicional.

microeconomia: La microeconomia és la part de la teoria econòmica que estudia el comportament econòmic de les unitats econòmiques com poden ser els consumidors i les empreses i la seves interrelacions en el mercat. Considera les persones proveïdores de mà d'obra i consumidores del producte final. Per altra banda, les empreses són analitzades com a proveïdores de productes i consumidores de mà d'obra i capital.

moneda: La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis. Apareix en forma de peces de metall anomenades també monedes, generalment rodones, i de peces de paper (i modernament també de polímer) anomenades bitllets o paper moneda. Altres tipus de moneda són l'anomenat diner de plàstic (targetes de crèdit), els xecs o pagarés, els xecs de viatge, etc. De la moneda estrangera en mans de particulars o de l'estat se'n diu divisa.

monopoli: Un monopoli (del grec μόνος "monos", un, i πωλεῖν "pōlein", vendre) és una situació de fallada de mercat en la qual, d'un producte, un bé o un servei determinat, només existeix un sol productor (monopolista) que l'oferix en el mercat. S'ha de tenir en compte que aquest producte no té un substitut, és a dir, no es pot reemplaçar per cap altre sense inconvenients i, per tant, aquest producte és l'única alternativa que té el consumidor per comprar.

morositat: S'aplica el qualificatiu de morós a la persona física o jurídica que està legalment reconeguda com a deutora. En l'àmbit bancari espanyol se sol aplicar a partir del tercer rebut impagat.
 

N
neoliberalisme: Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així, el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a les polítiques internacionals, el neoliberalisme proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.
 

O
opa: Una oferta pública d'adquisició de valors, coneguda pel seu acrònim opa, és una operació borsària per la qual una persona física o jurídica ofereix als accionistes d'una empresa comprar-los les accions a un preu superior al seu valor de cotització per aconseguir una participació majoritària en l'empresa.

OPEP: L'Organització de Països Exportadors de Petroli (en anglès OPEC, Organization of the Petroleum Exporting Countries) és un càrtel format per països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petroleres temes referents a volums de producció, preus i drets d'explotació.
Fundada el 4 de setembre de 1960 a la Conferència de Bagdad, l'OPEP estava constituïda només per cinc països que van signar un acord que especificava la quantitat produïda de petroli i els preus per a l'exportació, i assignava quotes de producció als estats membres. L'OPEP té la seu central a Viena (Àustria).
Actualment, els països membres de l'OPEP controlen el 75% de les reserves de petroli i proporcionen un 40% del subministrament mundial.
 

P
PAC: La política agrícola comunitària (PAC) és la política de la Unió Europea més important i un dels elements essencials del sistema institucional de la UE. La PAC gestiona les subvencions que es donen a la producció agrícola a la Unió.

pacte social: També anomenat contracte social, fa referència a l'acord entre individus o entre la ciutadania i una comunitat que s'assumeix com a base de l'organització social. S'entén com el conjunt de drets i deures que tenen una part envers l'altra.

PIB: El producte interior brut és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

plusvàlua: En general, la plusvàlua és un augment del valor d'una propietat o objecte que es produeix per causes externes, sense que el seu propietari hi faci cap millora. Per exemple, l'augment del valor d'un pis en funció de la demanda d'habitatge.

pobresa: La pobresa és la manca de béns materials suficients per portar una vida digna. En aquest sentit, és el contrari de riquesa i al·ludeix a un estat de carència.
És un paràmetre sempre comparatiu, per això es pot parlar de pobresa absoluta (manca de menjar, casa i aigua potable), pobresa extrema (definida pel Banc Mundial com tenir ingressos inferiors a un dòlar diari) o pobresa (viure amb menys de 3 dòlars al dia). Aquests nivells varien en funció del país que es tracti (per exemple a Espanya és pobre qui no arriba al 50% dels ingressos mitjans de l'Estat).

poder adquisitiu: Quantitat de béns o serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners.

pressupost: Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.

preu: En economia i en els negocis, el preu és l'assignació d'un valor monetari numèric a una mercaderia, servei o possessió valuosa. El concepte de preu és central en microeconomia, on és una de les variables més importants en la teoria del preu. La seva relació amb la demanda i l'oferta han estat estudiades per Jevgenij Slutskij i altres economistes.

privatització: La privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública passa al sector privat.

productivitat: En economia es defineix la productivitat com el volum (físic o monetari) de producció obtingut per cada unitat de factor (capital, treball) aplicada. Teòricament, aquest quocient ha de ser expressat en unitats físiques, però la falta de comparabilitat entre numerador i denominador fa que, en la majoria dels casos, algun d'ells o ambdós s'expressin en unitats monetàries.

proteccionisme: El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.
 

R
R+D (recerca i desenvolupament): Sigles que es fan servir per anomenar el conjunt d'actuacions que pretenen impulsar el progrés tècnic i la innovació econòmica, per millorar procediments i productes.

ràtio: Mot d'origen anglès, pres del llatí, utilitzat per significar l'índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació.

recessió: La macroeconomia considera com a recessió un període de creixement negatiu del PIB d'una economia de durada igual o superior a dos trimestres. Combinada amb inflació aquesta situació rep el nom d'estagflació.
Una situació de recessió continuada és el que es coneix com a depressió econòmica. Una recessió breu sovint es denomina amb el terme correcció econòmica. No obstant, alguns economistes, inclòs John Kenneth Galbraith, creuen que no hi ha cap diferència raonable entre aquests tres termes, més enllà del desig de reduir el risc que el pànic s'apoderi de la població. Al segle XIX esdeveniments de la mateixa magnitud eren anomenats crisi.
Les recessions són causades fonamentalment per xocs econòmics. La recessió més gran que ha sofert mai la humanitat fou la Gran Depressió (anys 30). Altres recessions notables inclouen les dues crisis del petroli a la dècada dels 70.

regulació: Conjunt de mesures de política econòmica que les autoritats econòmiques estableixen en els sistemes d'economia de mercat per assegurar el funcionament dels seus mecanismes essencials.

renda per càpita: Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.

rendibilitat: Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona.

"royalty": Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d'un mateix país) que es deriva de contractes d'assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l'ús d'una patent, d'una marca comercial, etc.
 

S
salari: El salari o sou és el pagament que rep un treballador per la seva feina. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació), quinzenalment o per una tasca determinada. S'anomena jornal quan es rep per dia treballat. A Espanya hi ha un salari mínim interprofessional. El salari pot ser per temps treballat, o per peces fabricades, o altres mesures del treball realitzat (en aquest cas s'anomena prima) i també es pot donar una combinació d'ambdues formes. El document on es reflecteixen les diferents partides, descomptes, etcètera, que composen el salari s'anomena nòmina (o full o rebut de salaris). A Espanya, el salari normalment està composat per un salari base i les retribucions complementàries. Del total d'aquests conceptes es descompta la cotització a la Seguretat Social, a càrrec del treballador, i l'impost sobre la renda de les persones físiques.

sindicat: Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Els sindicats segueixen els principis del sindicalisme. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat patronal, o agrupació d'empresaris per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.

societat anònima: La societat anònima és aquella societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, els quals no respondran personalment dels deutes socials. Tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixen, i participen en la direcció a través de llur intervenció en els òrgans de la societat.

societat limitada: Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.

"subprime": Els crèdits "subprime" (coneguts com "B-paper", "near-prime", "non-prime", "second chance lending") són aquells préstecs que tenen un tipus d'interès bancari major que el tipus d'interès preferencial. Poden fer-se sobre hipoteca, préstecs automotors i targetes de crèdit.

subsidi: Ajut econòmic concedit, normalment amb caràcter oficial, per subvenir a determinades necessitats, individuals o col·lectives.

superàvit pressupostari: Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l'objectiu, generalment, d'aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.
 

T
tarifa: Preu estipulat, presentat generalment en forma de taula o catàleg, per a determinats serveis, drets a pagar, impostos, etc.

taxa: Les taxes són una classe de tributs que poden establir les administracions públiques. Es tracta d'ingressos de dret públic, regulades, juntament amb els impostos i les contribucions especials, pel dret tributari. Estan regulades per la llei de taxes i preus públics a l'estat espanyol i per altra normativa específica per a les taxes de les altres entitats territorials: subcentral i local.

tipus d'interès: Percentatge que hom paga per l'ús del capital manllevat.

tresor públic: Departament de l'administració pública d'un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països. També fa funcions de control i d'administració amb relació a la caixa de l'estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques

tribut: Els tributs són un subgrup dintre dels ingressos de dret públic de les administracions. Es diferencien dels ingressos de naturalesa privada, que també poden percebre les administracions, perquè les relacions que s'estableixen entre cobrador (o subjecte actiu), i pagador (o subjecte passiu), i les causes que els originen neixen de normes que formen part del dret públic i més concretament del tributari, mentre que els ingressos de caràcter privat, de les administracions o dels particulars, estan regulats pel dret privat (dret civil, dret mercantil, etc.) i es deriven de relacions o negocis privats. Es diferencien dels altres ingressos públics pel fet d'exigir-se de manera coactiva, però sense arribar a tenir caràcter sancionador.
 

V
vaga: Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social consistent a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
 

Z
zona franca: Una zona franca (o zona de lliure comerç) és un territori molt ben delimitat d'un país on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris, com ara el no-pagament de drets d'importació de mercaderies o el no-cobrament d'alguns impostos.